Ahir a la nit, i dintre del marc del 29 Festival de Jazz de Terrassa, vam assistir a una de les Jams més nombroses tant pel que fa a públic com també pel que fa a músics. El combo que va iniciar la nit de Jam ve ser el format per tres dels membres d'Afro Blue (Xavi Figuerola al saxo tenor, Guim Garcia al saxo alt i Xavi Algans al piano) a més del Curro Gálvez i el Pau Bombardó a la bateria. La Nova Jazz Cava era plena de gom a gom. No s'hi cabia, tot i ésser un dimarts a les 22h. La formació va tocar diversos temes tots a un nivell altíssim. Ja coneixem com les gasta el Xavi Figuerola, ja que el vam poder escoltar a un pam a la Sala Xica el 19 de desembre. El mateix dic del Xavi Algans que ens va demostrar com es toca un teclat. (Ja ho veureu quan tinguem el piano!) Van tocar el Nica's Dream de l'Horace Silver, músic de la seva corda com és també el Sonny Rollins, i tants i tants.....El Guim Garcia cada vegada toca millor, com tots els músics, però noi, ens va deixar anar una balada increïble! El Curro també va fer els seus solos al contrabaix, i haig de dir, que va ser el que més va "currar" durant tota la nit, ja que no va venir cap contrabaixista a tocar a la Jam. Fins i tot el Pau Bombardó va deixar anar el seu solo amb una força impressionant.
Van continuar tocant fins la mitja part en la qual, el Valentí Grau va explicar-nos que seria després d'aquest break quan començaria la Jam amb els músics que havien vingut. Van ser tot una colla els que van anar sortint. La segona part va començar amb un quartet i amb la veu de la Luna Cohen, que va cantar una bossanova a ritme de Jazz , la "noia d'Ipanema". La Luna es va sentir prou satisfeta amb un sol tema i va deixar pas a la resta de músics. Dalt l'escenari van començar a pujar músics, joves i no tant, tocant saxos, flauta, clarinet, guitarra, bateria i fins i tot el Guim va tocar el piano, acompanyant a uns alumnes de l'escola de Terrassa que ho van fer força bé, tocant la trompeta i la guitarra tots junts en una altra bossanova cantada aquesta vegada per la Gemma. Tots els músics eren locals, de casa nostra, i amb un nivell molt bó. Molts d'ells encara estudiants, participant de manera habitual a les Jams, i potser en un futur no gaire llunyà podran muntar el seu propi combo i anar pels mons del Jazz. La formació de saxos a més de la guitarra i la secció rítmica van tocar l'anthropology del Parker d'una manera excel·lent. Cadascun fent el seu solo, sense trepitjar-se i vivint una plena democràcia musical. Després van sortir flauta i clarinet a més d'algun saxo i van tocar un dels temes clau del Wayne Shortet, el Footprints. La nit va continuar però jo ja no la vaig veure. Ja m'ho explicarà el Carles Sampietro aquest divendres. Ara és l'hora, ara és el mes del Festival de Jazz de Terrassa. No deixeu d'anar-hi. Fins el divendres. Miquel Tuset.
Van continuar tocant fins la mitja part en la qual, el Valentí Grau va explicar-nos que seria després d'aquest break quan començaria la Jam amb els músics que havien vingut. Van ser tot una colla els que van anar sortint. La segona part va començar amb un quartet i amb la veu de la Luna Cohen, que va cantar una bossanova a ritme de Jazz , la "noia d'Ipanema". La Luna es va sentir prou satisfeta amb un sol tema i va deixar pas a la resta de músics. Dalt l'escenari van començar a pujar músics, joves i no tant, tocant saxos, flauta, clarinet, guitarra, bateria i fins i tot el Guim va tocar el piano, acompanyant a uns alumnes de l'escola de Terrassa que ho van fer força bé, tocant la trompeta i la guitarra tots junts en una altra bossanova cantada aquesta vegada per la Gemma. Tots els músics eren locals, de casa nostra, i amb un nivell molt bó. Molts d'ells encara estudiants, participant de manera habitual a les Jams, i potser en un futur no gaire llunyà podran muntar el seu propi combo i anar pels mons del Jazz. La formació de saxos a més de la guitarra i la secció rítmica van tocar l'anthropology del Parker d'una manera excel·lent. Cadascun fent el seu solo, sense trepitjar-se i vivint una plena democràcia musical. Després van sortir flauta i clarinet a més d'algun saxo i van tocar un dels temes clau del Wayne Shortet, el Footprints. La nit va continuar però jo ja no la vaig veure. Ja m'ho explicarà el Carles Sampietro aquest divendres. Ara és l'hora, ara és el mes del Festival de Jazz de Terrassa. No deixeu d'anar-hi. Fins el divendres. Miquel Tuset.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada