Van continuar tocant fins la mitja part en la qual, el Valentí Grau va explicar-nos que seria després d'aquest break quan començaria la Jam amb els músics que havien vingut. Van ser tot una colla els que van anar sortint. La segona part va començar amb un quartet i amb la veu de la Luna Cohen, que va cantar una bossanova a ritme de Jazz , la "noia d'Ipanema". La Luna es va sentir prou satisfeta amb un sol tema i va deixar pas a la resta de músics. Dalt l'escenari van començar a pujar músics, joves i no tant, tocant saxos, flauta, clarinet, guitarra, bateria i fins i tot el Guim va tocar el piano, acompanyant a uns alumnes de l'escola de Terrassa que ho van fer força bé, tocant la trompeta i la guitarra tots junts en una altra bossanova cantada aquesta vegada per la Gemma. Tots els músics eren locals, de casa nostra, i amb un nivell molt bó. Molts d'ells encara estudiants, participant de manera habitual a les Jams, i potser en un futur no gaire llunyà podran muntar el seu propi combo i anar pels mons del Jazz. La formació de saxos a més de la guitarra i la secció rítmica van tocar l'anthropology del Parker d'una manera excel·lent. Cadascun fent el seu solo, sense trepitjar-se i vivint una plena democràcia musical. Després van sortir flauta i clarinet a més d'algun saxo i van tocar un dels temes clau del Wayne Shortet, el Footprints. La nit va continuar però jo ja no la vaig veure. Ja m'ho explicarà el Carles Sampietro aquest divendres. Ara és l'hora, ara és el mes del Festival de Jazz de Terrassa. No deixeu d'anar-hi. Fins el divendres. Miquel Tuset.
La JAM SESSION del dimarts 16 de març a la Nova Jazz Cava
Van continuar tocant fins la mitja part en la qual, el Valentí Grau va explicar-nos que seria després d'aquest break quan començaria la Jam amb els músics que havien vingut. Van ser tot una colla els que van anar sortint. La segona part va començar amb un quartet i amb la veu de la Luna Cohen, que va cantar una bossanova a ritme de Jazz , la "noia d'Ipanema". La Luna es va sentir prou satisfeta amb un sol tema i va deixar pas a la resta de músics. Dalt l'escenari van començar a pujar músics, joves i no tant, tocant saxos, flauta, clarinet, guitarra, bateria i fins i tot el Guim va tocar el piano, acompanyant a uns alumnes de l'escola de Terrassa que ho van fer força bé, tocant la trompeta i la guitarra tots junts en una altra bossanova cantada aquesta vegada per la Gemma. Tots els músics eren locals, de casa nostra, i amb un nivell molt bó. Molts d'ells encara estudiants, participant de manera habitual a les Jams, i potser en un futur no gaire llunyà podran muntar el seu propi combo i anar pels mons del Jazz. La formació de saxos a més de la guitarra i la secció rítmica van tocar l'anthropology del Parker d'una manera excel·lent. Cadascun fent el seu solo, sense trepitjar-se i vivint una plena democràcia musical. Després van sortir flauta i clarinet a més d'algun saxo i van tocar un dels temes clau del Wayne Shortet, el Footprints. La nit va continuar però jo ja no la vaig veure. Ja m'ho explicarà el Carles Sampietro aquest divendres. Ara és l'hora, ara és el mes del Festival de Jazz de Terrassa. No deixeu d'anar-hi. Fins el divendres. Miquel Tuset.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada