1er dia del Festival de l'Hora del Jazz a la plaça de la Vila de Gràcia

Hola de nou: vam estar a la plaça de la vila de Gràcia el diumenge 5 de setembre a veure un parell de grups de música moderna i Jazz. Vaig arribar quan ja el Max Sunyer feia el seu parlament i despotricava, amb tota la raó, contra alguna institució la qual havia organitzat una sèrie de espectacles amb un pressupost crec que de 300.000€, on hi havia calers per pagar al món del teatre i no n'hi havia per pagar al món de la música moderna i Jazz. Solució, doncs que els músics havien de tocar de gorra!!!! Max deia que amb 30.000€ més haurien pogut pagar a 300 músics a 100€ per cap. Ho sigui que passar de 300.000€ a 330.000€ no era tanta la diferència, i tothom hauria estat content. Així estem!!! Com no ho arreglin des de dalt, aviat només podrem anar al teatre, ja que els músics hauran desaparegut!!. Bé, anem cap a la música que van fer els músics aquest diumenge. La primera formació liderada per la Elisabet Raspall al piano i composicions em va deixar una satisfacció immensa. En aquesta formació hi havia la Ana Rossi, a la veu i el ball, Tom Warburton al contrabaix  i Mariano Steinberg a la bateria. Em va sorprendre molt, i molt gratament l'Ana. Aquesta dona és una jove argentina amb una veu dolça com la que més i sobretot, super entonada com la que més. Això que dic ho dic perquè ho vaig sentir així. El grup va tocar uns quants temes, alguns de la Elisabet i d'altres crec que del món musical brasiler. Aquests i els primers van estar cantats per l'Ana amb total compenetració amb la pianista. Complicitat que porta a un resultat final totalment satisfactori per qui ho escolta. L'Ana va cantar uns temes brasilers, bossanoves i demés, els quals jo no havia sentit mai; és a dir, no va cantar aquells temes estàndards tan coneguts per tothom, Garota d'Ipanema, etc..en va cantar uns de molts difícils, pels canvis de registre i per les pròpies melodies. En vaig quedar molt satisfet per això i per les composicions de la Elisabet, que per a mi van ser molt "boniques", melancòliques sí, però amb molta música al darrera la qual sonava a Jazz per tots els costats. Els acompanyants van lluir també al mateix nivell. Mariano és un gran bateria, conegut per tothom, i que tan el pots veure acompanyant a aquestes dues dones de la mateixa manera que ho va fer, i que jo ho vaig veure, acompanyant amb el trio del José Alberto Medina al gran saxofonista Dick Oats al Jamboree. Mariano i Ana van tocar un tema brasiler ells dos sols, l'Ana cantant (i ballant descalça com anava) i Mariano amb la pandereta. Tom va acompanyar amb la solvència contrastada que ell te, fent algun solo de tant en tant, i acabant d'omplir l'escenari on només quatre músics ens van meravellar a la majoria dels qui estàvem patint el sol, quan sortia, i gaudint dels núvols quan tapaven el sol. Jo estava acompanyat per dos amics, i en vaig veure algun altre, així com també a algun músic de l'escena musical nostra.
La segona part va començar després de la substitució lògica dels músics i l'adequació dels espais, ja que els següents eren un octet. El canvi entre un grup i l'altre va ser important: les músiques utilitzades per fer l'espectacle van ser diferents tot i que l'execució instrumental va ser brillant, potser per l'implacable sol o per haver sortit després, quan ja estàvem tots una mica tips de sol, el cas és que la intensitat emocional va anar baixant. Un octet que sonava bé, però que segur que en un altre espai i ambient hauria sonat millor.
El grup estava format per:
Max Paczy, veu
Noè Escolà, saxo alt, baríton i flauta
Sergi Felipe, saxo tenor
Albert Pérez, trompeta
Tom Johnson, trombó
Oscar Machancoses, piano, arranjaments i direcció
Jordi Mestres, contrabaix
Dani Tejedor, bateria
A destacar l'actuació del cantant-showman Max, i la dels vents Noè, Sergi Felipe i Tom Johnson, a més a més de la secció rítmica, sempre amb la contundència adequada. Vam marxar tips de sol i amb molta gana cap a dinar passades les dues de la tarda, després d'haver passat un molt bon matí musical en un lloc magnífic i seguint el Festival de l'Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu. Mireu el calendari i aneu-hi, segur que ho gaudireu!!. Miquel Tuset.


0 comentaris:

Publica un comentari