Hola de nou amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. He tardat uns dies en escriure aquesta crònica, ja que entremig he hagut de fer algunes coses, entre les quals; preparar el programa de ràdio Jazz Club de Nit del dijous passat i preparar l'actuació que vàrem fer a la Biblioteca Les Voltes amb el Geni Barry, Ricard Gili, José Alberto Medina, Curro Gàlvez, Marina Tuset i jo mateix. Havia de venir el Quim Castanyer, trompetista i amic però no va poder-ho fer per qüestions de feina. Ara que ja ha passat tot, amb una mica de temps i ganes em poso a escriure quatre ratlles confiant en la memòria per explicar les situacions i tornant a escoltar els temes de l'actuació per fer-ne una millor explicació. Som-hi doncs.
El divendres 21 d'octubre vàrem tenir un concert de Jazz de primer nivell, amb uns músics de categoria contrastada, currículum llarg i ple de referències, i tècnica depurada. El temps va acompanyar, ja que no va ploure i es va mantenir una bonança que per l'època no tocava, la qual cosa va permetre a tothom desplaçar-se dels propis llars i venir a la Sala Xica. Aquesta es va anar omplint mica a mica, tot i la incredulitat dels propis músics, que en tornar de sopar la varen veure buida. Segur que vindrà tothom qui ha fet la reserva, em deia el Toni Solà. Ell ja havia viscut, en un anterior concert passat per aigua, una sala quasi buida i no ho tenia gaire clar.
Dons sí, es varen complir les previsions i la sala es va anar omplint. No tothom qui havia reservat va venir, però aquests varen ser pocs. Ens acompanyava el quartet de Toni Solà i el trompetista bopper Josep Mª Farràs. Aquest no va venir a sopar amb la resta ja que venia de fer un bolo a l'Hotel Havana, emmarcat en el Festival de Jazz de Barcelona.
Una formació composada per Josep Mª Farràs a la trompeta, Toni Solà al saxo tenor, Gerard Nieto al piano, Pep Rius al contrabaix i Josep "Pinyu" Martí a la bateria. Després de fer les presentacions, es varen posar a tocar ja un primer tema amb una força inicial remarcable. El primer tema va ser el Blues Walk, amb un swing impressionant. Després del solo de Josep Mª, tècnic i bopper, s'hi va posar el Toni demostrant-nos l'estil texà amb un so ple i robust. Després un magnífic solo del Gerard al piano per continuar amb el del Pep al contrabaix. Després varen posar-se a fer els "quarts" amb el típic diàleg amb el bateria i cadascun dels músics. Ja varen acabar tornant el "tema" per arribar al final després de les típiques repeticions. Després d'aquest, el Toni va fer-nos cinc cèntims del tema interpretat, per continuar explicant que feia poc s'havia mort Janio Martí, gran músic, el qual ens havia fet ballar a la majoria en les Festes Majors i més d'un any. Aquest però, també era el pare del "Pinyu" Martí, per la qual cosa, el Toni va dedicar-li el concert al Janio Martí.
El segon tema va ser el Ceora, tema amb una melodia preciosa i que fàcilment es pot seguir, per començar la tanda de solos començant pel Josep Mª, que ens en va fer un de molt melòdic, a l'estil de Clifford Brown, el seu gran ídol. Toni va continuar amb el seu solo, mantenint l'estil texà però en aquest cas més melòdic, tot i que també va fer-lo estripant els aguts i fent algun "trullo" amb posicions dels dits adequades per obtenir notes no diatòniques. Després el Gerard, amb la seva finor característica, tot i tocar amb un piano vell i una mica atrotinat però que sona prou bé. Els que l'han tocat diuen que els hi agrada perquè sona a vell. Va fer un solo nítid i també molt melòdic, seguint el tema, per després acabar-lo tots fent la melodia d'aquest.
El tercer tema que varen tocar va ser Fried Bananas. Tema mantenint el ritme, la pulsió i el swing, després de la introducció inicial va ser el Toni qui s'hi va posar amb el solo, amb la força característica, passejant-se per tot el recorregut sònic del seu tenor, arribant a fer algun "pinyu" des de baix fins a dalt, d'aquells que costen de fer. Josep Mª va continuar amb la mateixa marxa, swing i tècnica, passejant-se per la part aguda de la seva trompeta, arriscant a perdre els llavis, i donant-ho tot amb tècnica i sensibilitat. Després es varen anar tornant ells dos, fent quarts, amb un diàleg sorprenent on vàrem poder escoltar incursions del Toni de trossets de temes coneguts, com ara Brasil i algun bolero més. Passada aquesta fase de pregunta resposta entre els dos vents, va ser el Gerard qui va ficar-si a fer un solo precís i rítmic impressionant, meravellant-nos una vegada més. Ara va ser el "Pinyu" Martí qui va fer el seu primer solo. Un solo increïble, amb una gran tècnica i ritme, redobles pertot i swing amb els charles, caixa, timbales i plats. Tot a una velocitat endimoniada, tal i com havien començat. Varen ser els vents els qui varen acabar per deixar pas al següent tema de la nit, ja una mica més calmat.
El quart tema de la nit va ser una balada, Old Folks, iniciada per la trompeta del Josep Mª Farràs, amb un so típic de Brown. Fins i tot, aquest tema recorda una mica, a trossets, el gran tema I remember Clifford. Es varen tornar els vents fent la seva interpretació melòdica soloística d'aquesta preciosa melodia. Tema que varen anar acabant amb la mateixa delicadesa per deixar pas al darrer tema del primer set.
Aquest va ser el conegut Moanin, un dels primers temes Hard-Bop que varen fer els Jazz Messengers, de la mà del seu pianista i compositor el Bobby Timmons. Tema estàndard ple de swing i blues que va permetre una vegada més el lluïment dels músics que hi havia dalt l'escenari. Solos dels vents a gran nivell que ens varen deixar bocabadats i esclafats a la cadira després d'un primer set espatarrant. Només una concessió a la tranquil·litat en la balada anterior, mentre que tots els altres temes varen mantenir un swing i ritme impressionant. Després del solo del Toni, va calmar el personal el solo del Gerard, més al seu estil, amb swing i finor i estil depurat. Anaven acabant el tema tocant els dos vents per sota de la improvisació del piano, i ja per acabar, el Pep s'hi va ficar amb el seu contrabaix, fent-nos un solo ple del pulsió rítmica i swing. Varen acabar tornant primer a la coda, per fer el tema una vegada més i ja descansar per agafar forces pel segon set. Llargs aplaudiments sempre en finalitzar tots els temes, igualment que en aquest darrer tema del primer set.
Miquel Tuset.
Miquel Tuset.
.jpg)