Bon dia amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Ens tornem a retrobar després d'unes merescudes vacances amb moltes ganes d'escoltar música en directe i fer-ho a la Sala Xica de La Vicentina, lloc ja emblemàtic per escoltar bons concerts, de Jazz i de Blues. El 17 de setembre vàrem començar la tercera temporada al Jazz Club La Vicentina amb un concert de Blues amb A Contra Blues, grup de blues parit a casa nostra, amb músics d'aquí a més a més del cantant i guitarrista, Jonathan, que és de Vitòria. El grup està format per:
Alberto Calvillo: guitarra elèctrica, harmònica i cors, Hèctor Martín: guitarra elèctrica i cors, Núria Perich: bateria i cors, Joan Vigo: contrabaix i Jonathan Herrero: veu i guitarra acústica.
Alberto Calvillo: guitarra elèctrica, harmònica i cors, Hèctor Martín: guitarra elèctrica i cors, Núria Perich: bateria i cors, Joan Vigo: contrabaix i Jonathan Herrero: veu i guitarra acústica.
Com sempre passa, ens semblava que estaríem sols, però no, mica a mica va anar arribant el personal, fidel sempre a les nostres convocatòries, a més a més de diverses admiradores i admiradors del grup que venien de Sant Joan d'Espí i Sant Just d'Esvern i fins i tot de Barcelona, i familiars de membres del grup. Tot això, i trobant a faltar molta colla, varen començar la primera part del concert preguntant-nos si estàvem preparats, "Are you ready?", diverses vegades.
Varen començar aquest primer tema "Standin at the crossroads" de l'Elmore James, amb un ritme arrastrat de Boogy-Boogie marcat per la secció rítmica i ja amb la introducció al tema feta per l'Hèctor per després començar el tema el mateix Jonathan, seguir l'Héctor amb l'estil slide de la seva Gibon Les Paul (Mike Bloomfield, etc) i fer-nos el primer solo deixant-nos ja el primer bon gust interpretatiu. Ja, acabant, el Jonathan va fer les darreres frases del tema, per continuar sense parar amb el següent. Un tema amb canvi radical d'estil i tempo, ara l'estil esdevenia rock and roll i el tempo, ràpid, molt ràpid. Jonathan començà explicant-nos la història del tema mentre els seus companys anaven a tot tren. El tema va ser "Every day I have the Blues", i després de cantar les primeres estrofes va fer l'Albert el seu primer solo amb la seva Gibson SG (Frank Zappa, etc), i tocant amb tots els dits de la mà dreta, i sense utilitzar la púa. Estils diferents entre els dos guitarristes, donen molta més brillantor al so global, mentre tant, la resta de companys mantenint un ritme frenètic. En finalitzar el solo, hi va tornar el Jonathan, per acabar el tema la Núria amb un gran redoble, passant per caixa, timbales, goliat i acabant amb els plats. Així varen deixar pas al tercer tema de la primera part, un tema "country-blues", també fresc de ritme. Jonathan va començar a explicar-nos de quin pal aniria i que va resultar ser una història de desamors, de les quals, el Blues i el Country n'està ple. Tema que, tot i la història de putades, va resultar divertit i fresc pel propi tempo ràpid del tema, i per la manera com va tocar l'Albert el seu solo, com si d'un banjo es tractés. Jonathan i va tornar amb la història cantada per després ser l'Hèctor el que fes el seu solo amb la mateixa "manera" i estil totalment country-blues, i diguem-ho ja; grans guitarristes ambdós joves músics. Jonathan i va tornar amb la melodia ja per anar acabant aquesta trista història, fent-ho, marcant el tempo, ja rebaixat, i tots plegats fent un gran final. Varen continuar el seu quart tema amb una composició pròpia, explicant-nos el Jonathan, que des que estan junts, quasi sis anys, componen un tema per any. El tema en qüestió va anar d'una història que els hi va explicar un home d'un amor exclusiu als peus de la seva dona, quan estaven al parc del Guinardó, i aquest home se'ls hi va adreçar. El tema es diu doncs "Paraphilic way of love", i te un ritme "Rhytm&Blues", amb el Joan, mantenint una pulsió constant conjuntament amb la Núria, i la melodia cantada pel Jonathan explicant-nos la insòlita història. Les guitarres fent una sèrie de riffs mantenint i recolzant la veu. Tema sense solos i donant plena importància a la veu, melodia i història. El següent tema, el cinquè, "Guitar man", del gran guitarrista Terry Reed, pioner en això del country-blues i molt patxangero, però gran guitarrista i compositor. El tema ens explica la seva pròpia vida, quan va deixar la feina de renta-cotxes per agafar la guitarra i recórrer els camins cantant i tocant. Tema interpretat a l'estil d'A Contra Blues, amb un ritme més marcat que el de l'original, i sobretot per com la Núria a la bateria agafa protagonisme. Comença la melodia amb el Jonathan explicant-nos la història de l'home-guitarra, el guitarrista Terry Reed, i seguidament s'hi afegeix l'Hèctor amb un solo esplèndid a l'estil slide, amb la seva "Les Paul". Segueix el tema amb el Jonathan i ja per anar acabant. Varen continuar amb el sisè tema, propi també, i que han enregistrat en vídeo i que s'anomena "Hiding". Comença el tema amb l'Hèctor fent el riff característic del Blues per després començar el Jonathan, amb la seva característica veu, brillant i cridanera quan vol, i amb la tristor adequada. El tema canvia de ritme, marcat per tots alhora. per després fer un altre riff propi del tema, i començar la tanda de solos amb l'Hèctor, i i ja tornar la melodia cantada pel Jonathan, per anar acabant el tema amb el mateix riff inicial. Gran tema propi que va donar pas al següent, el setè, a ritme de Calypso del gran Chuck Berry, i del qual Jonathan ens explicà la història. El tema és el conegut "You never can tell", que vàrem poder escoltar en aquella gran pel·lícula del Tarantino, "Pulp Fictcion".
El tema comença amb el ritme del Calypso marcat per la Núria per després afegir-s'hi l'Hèctor amb el seu estil slide fent la melodia característica del tema per després afegir-s'hi el Jonathan a la veu explicant la història que mai pots explicar. Llarga història cantada per donar pas al solo de l'Hèctor amb la seva Gibson "Les Paul". En tornar-hi amb la història cantada per la veu potent del Jonathan, repetí l'Hèctor al solo amb el seu estil slide i ja varen acabar tots de cop amb un Pa-Pa-Pa! Amb ganes de descansar en varen fer dues més, per complir el temps de 3/4 d'hora per cada part. El vuitè tema no va ser una cançó d'amor, ans al contrari, de deixa'm en pau, llargament explicada pel Jonathan, dient-nos que els homes, de vegades no sabem interpretar els senyals que ens donen les dones. Un tema de Ray Charles anomenat "mademoiselle". Tema tristot i començat per l'Hèctor a la guitarra fent una mena d'introducció a la tristor cantada posteriorment pel Jonathan. Seguidament amb el solo de l'Hèctor, no deixant el seu so slide que tant ens va agradar per tornar-hi el Jonathan amb la història, i després de diversos bravos, varen donar pas al darrer tema de la primera part. El tema va ser també del Robert Johnson, un dels més significatius guitarristes i cantants de blues, Blues del Delta del Mississipi. del qual es compleixen 100 anys del seu naixement. La història explica que tant els homes com les dones no som gaire de fiar i que és el "From four till late", tocat a un ritme trepidant. Començant el Jonathan explicant-nos la història per després amb un estri posat a la boca i esbufegant-lo, seguint la melodia per després cantar-la i deixant pas a una sèrie de breaks amb gran protagonisme de la Núria a la bateria i ja per anar acabant aquesta primera part intensa i plena de Blues i country-blues.
Després d'un merescut descans, per veure i xerrar tot comentant la gran primera part varen començar amb un tema característic del Blues, el "Spoonful" del gran Wilie Dixon, i que parla de rebre i donar "cullerades" de diverses coses, amor, etc. Començant aquesta segona part amb el volum una mica més baix i amb una atmosfera càlida propiciada per aquest gran tema. El Jonathan comença el tema explicant la història, de "cullerades" i cantant amb intimisme i donar pas al solo de l'Hèctor, íntim també, suau i dolç. Entremig, Jonathan explicant-nos la història, comentada amb la seva particular veu i entonació, per després tornar-hi amb la veu i cantant, cridant, gemegant i demanant "cullaradetes" d'amor per anar acabant fluixet fluixet el gran "Spoonful". El segon tema d'aquesta segona part, tema propi també i a ritme de rock and roll i el tema es diu "Brand new car", i comença amb l'slide de l'Hèctor per després afegir-s'hi l'Albert i tots dos a la vegada donar pas al Jonathan que ens explicà la història de la compra de la Furga que encara els porte i que encara paguen, com "tot quisqui". Després de la primera història cantada s'hi va ficar l'Albert amb la seva SG i amb la seva particular manera de tocar-la. Gran solo el de l'Albert, que sinó llarg, sí que va estar perfectament interpretat. Seguint amb la història cantada per deixar pas al solo de l'Hèctor, i sempre al darrere una immensa Núria i un gran Joan marcant el ritme i donant color a les històries. Va per finalitzar, la melodia cantada pel Jonathan i fer un final sobtat. Aplaudiments sempre després de tots els temes, expressant l'agraïment, per part de tots nosaltres, per les grans interpretacions realitzades. El tercer tema va ser un Blues d'aquells del qual no se'n sap l'autoria, i diuen que podria ser del Robert Johnson també i que es diu "Come on in my kitchen". De fet, aquest autor la interpreta, i ja que la majoria dels temes que cantava i tocava eren propis, és de suposar que sí que és del Robert Johnson. Un Blues lent típic en l'estructura i harmonia, cantat amb la tristor característica del Blues per un Jonathan immens, tot ell, per després continuar l'Hèctor amb l'slide i finalitzar el tema amb una repetició rítmica.
El quart tema va deixar pas a la Marina, convidada a pujar, a fer un Blues en La, a manera de Jam Session, i el tema va ser "I got trouble", tema de la Cristina Aguilera, i que ella canta tan i tan bé, i en els diversos concerts que ja ha fet. Després de la seva interpretació, aplaudida per tots, s'hi va ficar l'Hèctor a fer el seu solo, magnífic solo, i després continuar ella cantant el tema, i fer els breaks característics marcats per tots els músics, per acabar tots plegats de manera apoteòsica. Aplaudiments per a tots i en especial per la Marina, que cada vegada millora el seu propi estil d'interpretar. El cinquè tema va ser el tema interpretat per Ray Charles que li va donar fama i fortuna, a part del "What'd I say", i que va ser el "Mess Around", però que és d'Ahamet Ertegün. Tema que comença a modo de rock-boogy, cantat i corejat repetint moltes vegades el títol. Després d'una introducció feta per tots, el tema va canviar de ritme i es va convertir en un Blues lent, arrastrat, un Blues típic, fent solos de pregunta resposta els dos guitarristes. Després varen desembocar-se a un ritme frenètic similar a l'inicial, esdevenint un tema divertit, com inicialment varen fer, acabant amb un riff a la guitarra interpretat per l'Abert, acabant tots de cop. El sisè tema d'aquest segon set, va ser un tema que B.B. King tocava sovint anomenat "How blues can you get", i que és de Leonard Geoffrey, un Blues com el que ens agrada a nosaltres. Comença el solo de l'Albert a modo d'introducció, per deixar pas la veu queixosa del Jonathan, per continuar l 'Hèctor amb l'slide tocant de la mateixa manera queixosa, tal i com és i ha de ser el Blues. Llarg solo, ben interpretat i marcat per la secció rítmica, una vegada més fent esment a la Núria a la bateria i el Joan al contrabaix. Després d'aquest gran solo, silenci absolut a la sala per deixar pas a una guitarra i ja a ple pulmó, el Jonathan cantar el tema, fer tots ells els breaks típics i acabar-lo amb grans aplaudiments. El setè tema va ser el "Wine wine wine", o també el "Drinking winw", de Sticks McGhee, una història de borratxeres i "bronques" entre amics que finalment no eren res més que això, i tant amics. Tema interpretat per l'electric Flag amb Mike Bloomfield. Tema a ritme de Rock and Roll, per ballar-lo i també escoltar-lo. Tema acabat amb un riff a la guitarra i tancat per tots i marcat per la bateria de la Núria. Varen continuar amb el vuitè tema d'aquest segon set amb el magnífic "Georgia on my mind", tema del Gorrell, lletres, i Carmichael, música, i que Ray Charles es va encarregar d'esbandir per tot el món. Començat amb una introducció a la guitarra per l'Hèctor, quasi acústica, per després fer-ne una el Jonathan i ja ficar-se tot el grup, fent una balada lenta i suau. Fent una primera part del tema suau, delicada jo diria, per després d'un altre magnífic solo de l'Albert, afegir-s'hi l'Hèctor i així anar in crescendo en el tema. I sempre al darrere la Núria i el Joan, mantenint el ritme mil·limètricament, i així anar acabant a manera de clímax, deixant un silenci, aplaudit, per acabar el tema quasi en una explosió final. I ja per anar acabant el concert varen tocar el tema "Shame on you", tema propi de A Contra Blues, un altre rock and rolll, que parla de la vergonya que els hi fa a tots ells, els músics, el personal que manega aquests fils, discogràfiques, SGAE, etc. Un rock que l'Albert es va encarregar de pujar de to amb el seu solo impressionant, i que l'Hèctor va continuar al mateix nivell interpretatiu. Després d'aquest darrer tema, el Jonathan es va encarregar de presentar a tots els músics, començant per la Núria, el Joan, l'Hèctor, l'Albert i finalment va ser aquest darrer qui va presentar al Jonathan, fent una llarga explicació de la gran figura i gran simpatia d'aquest cantant de Vitòria. Per finalitzar aquesta xerrada varen repetir el riff del "Shame on you", amb l'acompanyament de tots nosaltres a manera de cor. I ja sense parar varen tocar el darrer tema, "Night time is the right time", de Roosvelt Sikes, fent de cor l'Hèctor i l'Albert, repetint la frase del riff diverses vegades, i cantant el Jonathan, per deixar pas al solo de l'Albert, nítid i clar, i ben executat, i sempre al darrere la secció rítmica amb una immensa Núria a la bateria. Després s'hi va ficar l 'Hèctor al solo i així varen tornar a fer el tema cantat i amb el cor repetint el Night and Day, i ja fins arribar al gran final amb llargs aplaudiments. Res més doncs, i ja quedeu convocats pel proper concert que serà el 21 d'octubre amb la presència del Toni Solà Quartet i el gran Josep Mª Farràs.
Miquel Tuset.
Varen començar aquest primer tema "Standin at the crossroads" de l'Elmore James, amb un ritme arrastrat de Boogy-Boogie marcat per la secció rítmica i ja amb la introducció al tema feta per l'Hèctor per després començar el tema el mateix Jonathan, seguir l'Héctor amb l'estil slide de la seva Gibon Les Paul (Mike Bloomfield, etc) i fer-nos el primer solo deixant-nos ja el primer bon gust interpretatiu. Ja, acabant, el Jonathan va fer les darreres frases del tema, per continuar sense parar amb el següent. Un tema amb canvi radical d'estil i tempo, ara l'estil esdevenia rock and roll i el tempo, ràpid, molt ràpid. Jonathan començà explicant-nos la història del tema mentre els seus companys anaven a tot tren. El tema va ser "Every day I have the Blues", i després de cantar les primeres estrofes va fer l'Albert el seu primer solo amb la seva Gibson SG (Frank Zappa, etc), i tocant amb tots els dits de la mà dreta, i sense utilitzar la púa. Estils diferents entre els dos guitarristes, donen molta més brillantor al so global, mentre tant, la resta de companys mantenint un ritme frenètic. En finalitzar el solo, hi va tornar el Jonathan, per acabar el tema la Núria amb un gran redoble, passant per caixa, timbales, goliat i acabant amb els plats. Així varen deixar pas al tercer tema de la primera part, un tema "country-blues", també fresc de ritme. Jonathan va començar a explicar-nos de quin pal aniria i que va resultar ser una història de desamors, de les quals, el Blues i el Country n'està ple. Tema que, tot i la història de putades, va resultar divertit i fresc pel propi tempo ràpid del tema, i per la manera com va tocar l'Albert el seu solo, com si d'un banjo es tractés. Jonathan i va tornar amb la història cantada per després ser l'Hèctor el que fes el seu solo amb la mateixa "manera" i estil totalment country-blues, i diguem-ho ja; grans guitarristes ambdós joves músics. Jonathan i va tornar amb la melodia ja per anar acabant aquesta trista història, fent-ho, marcant el tempo, ja rebaixat, i tots plegats fent un gran final. Varen continuar el seu quart tema amb una composició pròpia, explicant-nos el Jonathan, que des que estan junts, quasi sis anys, componen un tema per any. El tema en qüestió va anar d'una història que els hi va explicar un home d'un amor exclusiu als peus de la seva dona, quan estaven al parc del Guinardó, i aquest home se'ls hi va adreçar. El tema es diu doncs "Paraphilic way of love", i te un ritme "Rhytm&Blues", amb el Joan, mantenint una pulsió constant conjuntament amb la Núria, i la melodia cantada pel Jonathan explicant-nos la insòlita història. Les guitarres fent una sèrie de riffs mantenint i recolzant la veu. Tema sense solos i donant plena importància a la veu, melodia i història. El següent tema, el cinquè, "Guitar man", del gran guitarrista Terry Reed, pioner en això del country-blues i molt patxangero, però gran guitarrista i compositor. El tema ens explica la seva pròpia vida, quan va deixar la feina de renta-cotxes per agafar la guitarra i recórrer els camins cantant i tocant. Tema interpretat a l'estil d'A Contra Blues, amb un ritme més marcat que el de l'original, i sobretot per com la Núria a la bateria agafa protagonisme. Comença la melodia amb el Jonathan explicant-nos la història de l'home-guitarra, el guitarrista Terry Reed, i seguidament s'hi afegeix l'Hèctor amb un solo esplèndid a l'estil slide, amb la seva "Les Paul". Segueix el tema amb el Jonathan i ja per anar acabant. Varen continuar amb el sisè tema, propi també, i que han enregistrat en vídeo i que s'anomena "Hiding". Comença el tema amb l'Hèctor fent el riff característic del Blues per després començar el Jonathan, amb la seva característica veu, brillant i cridanera quan vol, i amb la tristor adequada. El tema canvia de ritme, marcat per tots alhora. per després fer un altre riff propi del tema, i començar la tanda de solos amb l'Hèctor, i i ja tornar la melodia cantada pel Jonathan, per anar acabant el tema amb el mateix riff inicial. Gran tema propi que va donar pas al següent, el setè, a ritme de Calypso del gran Chuck Berry, i del qual Jonathan ens explicà la història. El tema és el conegut "You never can tell", que vàrem poder escoltar en aquella gran pel·lícula del Tarantino, "Pulp Fictcion".
El tema comença amb el ritme del Calypso marcat per la Núria per després afegir-s'hi l'Hèctor amb el seu estil slide fent la melodia característica del tema per després afegir-s'hi el Jonathan a la veu explicant la història que mai pots explicar. Llarga història cantada per donar pas al solo de l'Hèctor amb la seva Gibson "Les Paul". En tornar-hi amb la història cantada per la veu potent del Jonathan, repetí l'Hèctor al solo amb el seu estil slide i ja varen acabar tots de cop amb un Pa-Pa-Pa! Amb ganes de descansar en varen fer dues més, per complir el temps de 3/4 d'hora per cada part. El vuitè tema no va ser una cançó d'amor, ans al contrari, de deixa'm en pau, llargament explicada pel Jonathan, dient-nos que els homes, de vegades no sabem interpretar els senyals que ens donen les dones. Un tema de Ray Charles anomenat "mademoiselle". Tema tristot i començat per l'Hèctor a la guitarra fent una mena d'introducció a la tristor cantada posteriorment pel Jonathan. Seguidament amb el solo de l'Hèctor, no deixant el seu so slide que tant ens va agradar per tornar-hi el Jonathan amb la història, i després de diversos bravos, varen donar pas al darrer tema de la primera part. El tema va ser també del Robert Johnson, un dels més significatius guitarristes i cantants de blues, Blues del Delta del Mississipi. del qual es compleixen 100 anys del seu naixement. La història explica que tant els homes com les dones no som gaire de fiar i que és el "From four till late", tocat a un ritme trepidant. Començant el Jonathan explicant-nos la història per després amb un estri posat a la boca i esbufegant-lo, seguint la melodia per després cantar-la i deixant pas a una sèrie de breaks amb gran protagonisme de la Núria a la bateria i ja per anar acabant aquesta primera part intensa i plena de Blues i country-blues.
Després d'un merescut descans, per veure i xerrar tot comentant la gran primera part varen començar amb un tema característic del Blues, el "Spoonful" del gran Wilie Dixon, i que parla de rebre i donar "cullerades" de diverses coses, amor, etc. Començant aquesta segona part amb el volum una mica més baix i amb una atmosfera càlida propiciada per aquest gran tema. El Jonathan comença el tema explicant la història, de "cullerades" i cantant amb intimisme i donar pas al solo de l'Hèctor, íntim també, suau i dolç. Entremig, Jonathan explicant-nos la història, comentada amb la seva particular veu i entonació, per després tornar-hi amb la veu i cantant, cridant, gemegant i demanant "cullaradetes" d'amor per anar acabant fluixet fluixet el gran "Spoonful". El segon tema d'aquesta segona part, tema propi també i a ritme de rock and roll i el tema es diu "Brand new car", i comença amb l'slide de l'Hèctor per després afegir-s'hi l'Albert i tots dos a la vegada donar pas al Jonathan que ens explicà la història de la compra de la Furga que encara els porte i que encara paguen, com "tot quisqui". Després de la primera història cantada s'hi va ficar l'Albert amb la seva SG i amb la seva particular manera de tocar-la. Gran solo el de l'Albert, que sinó llarg, sí que va estar perfectament interpretat. Seguint amb la història cantada per deixar pas al solo de l'Hèctor, i sempre al darrere una immensa Núria i un gran Joan marcant el ritme i donant color a les històries. Va per finalitzar, la melodia cantada pel Jonathan i fer un final sobtat. Aplaudiments sempre després de tots els temes, expressant l'agraïment, per part de tots nosaltres, per les grans interpretacions realitzades. El tercer tema va ser un Blues d'aquells del qual no se'n sap l'autoria, i diuen que podria ser del Robert Johnson també i que es diu "Come on in my kitchen". De fet, aquest autor la interpreta, i ja que la majoria dels temes que cantava i tocava eren propis, és de suposar que sí que és del Robert Johnson. Un Blues lent típic en l'estructura i harmonia, cantat amb la tristor característica del Blues per un Jonathan immens, tot ell, per després continuar l'Hèctor amb l'slide i finalitzar el tema amb una repetició rítmica.
El quart tema va deixar pas a la Marina, convidada a pujar, a fer un Blues en La, a manera de Jam Session, i el tema va ser "I got trouble", tema de la Cristina Aguilera, i que ella canta tan i tan bé, i en els diversos concerts que ja ha fet. Després de la seva interpretació, aplaudida per tots, s'hi va ficar l'Hèctor a fer el seu solo, magnífic solo, i després continuar ella cantant el tema, i fer els breaks característics marcats per tots els músics, per acabar tots plegats de manera apoteòsica. Aplaudiments per a tots i en especial per la Marina, que cada vegada millora el seu propi estil d'interpretar. El cinquè tema va ser el tema interpretat per Ray Charles que li va donar fama i fortuna, a part del "What'd I say", i que va ser el "Mess Around", però que és d'Ahamet Ertegün. Tema que comença a modo de rock-boogy, cantat i corejat repetint moltes vegades el títol. Després d'una introducció feta per tots, el tema va canviar de ritme i es va convertir en un Blues lent, arrastrat, un Blues típic, fent solos de pregunta resposta els dos guitarristes. Després varen desembocar-se a un ritme frenètic similar a l'inicial, esdevenint un tema divertit, com inicialment varen fer, acabant amb un riff a la guitarra interpretat per l'Abert, acabant tots de cop. El sisè tema d'aquest segon set, va ser un tema que B.B. King tocava sovint anomenat "How blues can you get", i que és de Leonard Geoffrey, un Blues com el que ens agrada a nosaltres. Comença el solo de l'Albert a modo d'introducció, per deixar pas la veu queixosa del Jonathan, per continuar l 'Hèctor amb l'slide tocant de la mateixa manera queixosa, tal i com és i ha de ser el Blues. Llarg solo, ben interpretat i marcat per la secció rítmica, una vegada més fent esment a la Núria a la bateria i el Joan al contrabaix. Després d'aquest gran solo, silenci absolut a la sala per deixar pas a una guitarra i ja a ple pulmó, el Jonathan cantar el tema, fer tots ells els breaks típics i acabar-lo amb grans aplaudiments. El setè tema va ser el "Wine wine wine", o també el "Drinking winw", de Sticks McGhee, una història de borratxeres i "bronques" entre amics que finalment no eren res més que això, i tant amics. Tema interpretat per l'electric Flag amb Mike Bloomfield. Tema a ritme de Rock and Roll, per ballar-lo i també escoltar-lo. Tema acabat amb un riff a la guitarra i tancat per tots i marcat per la bateria de la Núria. Varen continuar amb el vuitè tema d'aquest segon set amb el magnífic "Georgia on my mind", tema del Gorrell, lletres, i Carmichael, música, i que Ray Charles es va encarregar d'esbandir per tot el món. Començat amb una introducció a la guitarra per l'Hèctor, quasi acústica, per després fer-ne una el Jonathan i ja ficar-se tot el grup, fent una balada lenta i suau. Fent una primera part del tema suau, delicada jo diria, per després d'un altre magnífic solo de l'Albert, afegir-s'hi l'Hèctor i així anar in crescendo en el tema. I sempre al darrere la Núria i el Joan, mantenint el ritme mil·limètricament, i així anar acabant a manera de clímax, deixant un silenci, aplaudit, per acabar el tema quasi en una explosió final. I ja per anar acabant el concert varen tocar el tema "Shame on you", tema propi de A Contra Blues, un altre rock and rolll, que parla de la vergonya que els hi fa a tots ells, els músics, el personal que manega aquests fils, discogràfiques, SGAE, etc. Un rock que l'Albert es va encarregar de pujar de to amb el seu solo impressionant, i que l'Hèctor va continuar al mateix nivell interpretatiu. Després d'aquest darrer tema, el Jonathan es va encarregar de presentar a tots els músics, començant per la Núria, el Joan, l'Hèctor, l'Albert i finalment va ser aquest darrer qui va presentar al Jonathan, fent una llarga explicació de la gran figura i gran simpatia d'aquest cantant de Vitòria. Per finalitzar aquesta xerrada varen repetir el riff del "Shame on you", amb l'acompanyament de tots nosaltres a manera de cor. I ja sense parar varen tocar el darrer tema, "Night time is the right time", de Roosvelt Sikes, fent de cor l'Hèctor i l'Albert, repetint la frase del riff diverses vegades, i cantant el Jonathan, per deixar pas al solo de l'Albert, nítid i clar, i ben executat, i sempre al darrere la secció rítmica amb una immensa Núria a la bateria. Després s'hi va ficar l 'Hèctor al solo i així varen tornar a fer el tema cantat i amb el cor repetint el Night and Day, i ja fins arribar al gran final amb llargs aplaudiments. Res més doncs, i ja quedeu convocats pel proper concert que serà el 21 d'octubre amb la presència del Toni Solà Quartet i el gran Josep Mª Farràs.
Miquel Tuset.
.jpg)
.jpg){kind=link}
