Els Vistel Brothers a la Nova Jazz Cava i al Club de Jazz de Sant Cugat.

Hola amigues i amics: us passo l'enllaç de la crònica que vaig fer del concert dels Vistel Brothers a la Nova Jazz Cava i al Club de Jazz de Sant Cugat. Podeu descarregar els àudios del concert de Terrassa des d'aquest mateix blog, a la descàrrega d'actuacions. Ens veiem. Miquel Tuset.

http://www.clubdejazzsantcugat.com/2011/01/cronica-del-concert-de-vistel-brothers.html

FESTA MAJOR a la SALA XICA

Hola de nou amigues i amics del Jazz Club la Vicentina. Aquest any hem tingut un parell de concerts a la Sala Xica; concerts de diferents estils però tots dos a un gran nivell. El primer va ser el divendres 21 de gener, en el qual s’hi havia programat un concert de música mediterrània amb el grup Terra Blava i el segon, el dissabte 22 amb la Big Band de Begues. La música de Terra Blava va des de la música popular fins les havaneres passant per la música de taverna i d’altres estils mediterranis. El quintet de Terra Blava van fer una música de gran qualitat interpretativa, mantenint també una molt bona relació amb el públic, poc públic, que hi va assistir. La seva cantant Yasmina, professora de l’Escola de Música Sant Vicenç, va saber estar a l’alçada dels temes escollits, i va transmetre sensibilitat i musicalitat a cançons conegudes per tots. La resta de músics, guitarra clàssica, acordió (José Manuel Olaya), percussió i contrabaix (Paco Perera) van tocar a un gran nivell. Un concert de Festa Major hauria d’encoratjar a les sòcies i socis de l’entitat a anar-hi, a gaudir-lo, a participar-hi; sí que feia fred sí, però per això serveixen els abrics i gavardines, per tapar-nos i poder circular. Ànims, hem de sortir de casa i apagar el televisor que no hi fan gaire cosa, si exceptuem la Riera, el Polònia i el Crakòvia, i no gaire més, és clar.

Els qui varen decidir quedar-se el divendres van sortir el dissabte i això es va notar. La Sala Xica va fer goig i la Big Band de Begues es va veure molt ben acompanyada. Aquesta Big Band ens va impressionar jo crec que a tots els qui hi érem. Va sonar impactant, amb molta força musical, i una gran interpretació de totes les seccions, metalls, canyes i secció rítmica. Un gran director (quasi arribava al sostre pujat dalt la tarima) musicalment parlant va dirigir a 18 músics durant els dos passes del concert. Tothom en va quedar gratament satisfet i tot que hi ha va haver qui es pensava que eren aficionats, donat que se’ls veia joves d’una trentena d’anys, els sons que sortien de l’escenari no ens ho van semblar. Eren 18 professionals, professors d’instrument alguns, directors d’escoles de música d’altres, però tots ells, grans músics els quals toquen en diverses formacions en petit format de manera habitual. A destacar en alguns dels temes la sonoritat de la secció de canyes, els saxos, interpretant tots plegats trossos de solos melòdics a un gran nivell i amb un so magnífic. En definitiva un gran concert, d’aquells d’abans, els que feien la Meravella, la Selvatana, tot i que l’estil va ser ara més depurat, i les músiques més atrevides, totes elles encabides dins del món musical del Jazz. Miquel Tuset.

TUNING i MARINA TUSET a la Llibreria Martínez Pérez

Hola de nou amigues i amics del Jazz Club la Vicentina. Ahir dijous vàrem poder assistir al concert revelació que van fer la Marina i el grup Tuning a la Llibreria Martínez Pérez. Aquesta llibreria fa diverses activitats des de fa un parell d'anys, entre les quals hi ha la música, en tota la seva diversitat, a més a més d'altres manifestacions artístiques com són les exposicions de qualsevol tipus d'art plàstica. Lloc per on hi han passat músics de la talla de l'Ignasi Terraza, Oriol Romaní, la Sant Andreu Jazz Band, Raynald Colom, Marcelo Mercadante, Gabriel Amargant, i un llarg etcètera. És doncs un espai dedicat a la cultura en general, i a les arts escèniques i plàstiques en particular. Bé, és una llibreria, o sigui que primer quan entres et trobes els llibres, i més endins, en un espai ampli i sobri, el lloc on s'hi fan aquestes manifestacions. Ahir, en aquest espai hi vàrem poder escoltar un grup de professionals els quals varen fer-li un gran coixí musical a la jove cantant, dimecres havia fet 16 anys, Marina Tuset. Feia goig aquell espai ple de quadres, làmpades amb unes formes artístiques magnífiques, i una bona decoració. La gent va començar a venir puntual, començaven a les 20h 30m, i les cadires que hi havia col·locat la organització es van omplir pràcticament totes, veient-se el local amb un magnífic aspecte. El Manel, propietari de la Libreria Martínez Pérez, i organitzador de l'esdeveniment va fer una petita presentació fent referència a la potència de veu de la cantant i que no li feia falta cap amplificació. Varen tocar una desena de temes, tots molt aplaudits per tots els qui hi érem. Estils, diversos,  bastant de blues, algun tema de Jazz i fins i tot una mica de pop-rock. S'ha de dir que, per fer la seva primera actuació "en serio", Marina va estar acompanyada per uns músics excel·lents;  tots ells formats i bregats en múltiples Jams però des de ja fa diversos anys, en les que es fan cada diumenge al JazzSí del Taller de Músics, la qual està dirigida pel mateix David Sam, pianista del grup Tuning, qui també dóna classes de piano a l'Escola de Música Sant Vicenç. El David ens va deixar bocabadats per la manera com toca el piano, que en aquest cas va ser una piano de mitja cua, vell, però que va sonar força bé. Va fer-nos uns solos magnífics, rítmics, molt rítmics a vegades i també va saber impregnar a la música que sortia del seu cap,  del seu cor, amb el sentiment i sensibilitat que calia. Excel·lent músic, persona i professor. Seguim amb el Roberto Olori, gran bateria i que en aquesta actuació va portar els elements mínims, ja que el local tampoc era per fer-hi grans espetecs. Va mantenir el ritme amb les escombretes, mantenint-se molt discret i acompanyant perfectament als seus companys. Roberto és un bateria bregat en mil batalles, de gran força  rítmica i amb una gran tècnica. Va fer algun redoble molt ben executat i va col·laborar a que l'actuació fos perfecte. Miki Santamaria, jove músic enamorat del seu baix elèctric, crec que en te uns quants, i que va mantenir una molt bona pulsació durant tot el concert fent també algun solo de gran factura. Ell, però, és un músic a qui li agrada molt tocar el baix de manera "funky", i haig de dir que ho fa de manera extraordinària. Marc Bahamonde, guitarrista, que amb la seva Gibson tipus "Lucille" del B.B. King, va tocar de manera excel·lent una sèrie de solos que va fer. Sempre però acompanyant a la resta de companys amb molta finor i de manera discreta. Finalment, la Marina, que tot just el dia anterior, dimecres, havia fet 16 anyets, va estar al capdavant dels seus companys, cantant, presentant-los i presentant algun dels temes. Prou responsabilitat per una jove de la seva edat, i que va saber portar amb total enteresa, tranquil·litat i seguretat. Va cantar de manera molt meritòria tots els temes que van interpretar, i va estar molt aplaudida per tothom dels presents. Ens va sorprendre a tots, als qui la seguim i molt més als qui la sentien per primera vegada, aquests, després del concert, no paraven de felicitar-la. Vam aplaudir tant, en finalitzar la seva actuació, que els vàrem obligar a sortir a fer el tema Bis, i que va resultar ser un gospel magnífic. David i Marina el varen començar, ells dos sols i per una bona estona, sense cap tipus d'acompanyament rítmic, ella fent uns canvis de registre, la qual cosa va fer durant tota la actuació, per després, afegir-se la resta de companys, canviar el ritme, convertint-se en un Gospel desenfrenat, a l'estil dels que es feien a les esglésies evangelistes de Nord Amèrica. Marina ens va demostrar diverses coses; que pot cantar de manera execel·ent diferents estils, que te una gran sensibilitat, una gran potència de veu, que controla els nivells de volum, que te un registre molt ampli en la seva veu, una gran personalitat en escena i la simpatia adequada per agradar a qui l'escolta. En definitiva, agrair als músics que la van acompanyar la seva professionalitat, la qual cosa va permetre a una jove cantant debutant, realitzar el seu primer concert a un gran nivell. Escolteu vosaltres mateixos, a veure què us sembla. Miquel Tuset.

S. SHEIMAN, I. TERRAZA i J. BIKOKO: Torna la genialitat al Jazz Club la Vicentina

Hola de nou amigues i amics de Jazz Club la Vicentina: aquest dissabte vàrem poder gaudir una altra vegada del Jazz magistralment interpretat. El trio que ens havia d'acompanyar ja havia vingut, i encara recordem com ens ho vam passar. Hi va haver un canvi de darrera hora per qüestions musicals; el Manel Álvarez era a Londres fent diversos concerts, i és per això que el va substituir un altre contrabaixista de gran nivell, el Jules Bikoko, camerunès, que va continuar els seus estudis a França i que des de fa 10 anys està entre nosaltres, parlant un català més que correcte. No es va notar aquest canvi en res relacionat amb la música, ja que, darrerament, l'Ignasi compta amb Jules en les seves formacions de petit format, i a més a més, tots tres formen part de la secció rítmica (juntament amb l'Esteve Pi) de la Barcelona Jazz Orquestra. 

Durant l'estona que els tres músics varen estar assajant, no vàrem notar res estrany en el so del piano, ans el contrari, l'Ignasi em comentà que inicialment li va semblar una mica dur, però que aquesta sensació va anar canviant a mida que el tocava. O sigui, que li va agradar prou. El problema que vam tenir després amb el pedal, una mena de nyigo nyigo, durant els assajos no el vam escoltar. Bé, li posarem "greix de liti" i a veure si ja no ho fa més.

Mentre sopàvem, l'Ignasi m'explicava que els de Yamaha han fet un piano electrònic que val una pasta però que sona igual o quasi igual que els acústics de qua que hi ha al mercat. Farà una sèrie de demostracions tocant aquest meravellós piano en determinats locals, tendes de música, escoles o similars. A veure si el podem anar a escoltar.
Després d'escoltar el concert que ara us relataré, vaig copsar que, en general, els temes que varen interpretar s'apartaven bastant dels que feien de manera habitual, i parlo per mi que els he escoltat unes quantes vegades darrerament. Això que us dic, em gratificà enormement, ja que així els vàrem poder escoltar en diferents registres. Magnífica selecció que barrejà temes amb trempera, swing i balades memorables. La Susana, com sempre amb la seva gran simpatia i alegria dalt l'escenari ens va alegrar durant tota la nit.

La nit va començar amb un tema estàndard el qual sempre interpreten, el "Take the A train" del Duke Ellington. Tema amb prou trempera per animar al personal i per escalfar motors. Ja vàrem poder escoltar el piano tocat per un gran "mestre" i, deixeu-me que us ho digui que cada vegada que l'escolto em recórrer un no sé què pel cos, molt satisfactori, això sí. Van continuar amb una balada "There will be another ..." suau, dolça, tema que parla que no ens hem de preocupar, ja que tindrem una altra oportunitat. Després li varen fer un homenatge a Jobim en el seu emblemàtic "Chega de Saudade", tema que comença amb la introducció per després continuar amb el ritme típic de la bossa-nova. Després que Susana cantés la melodia, l'Ignasi va començar fent un solo increïble, amb un inici sonant totalment a "Bach" per després canviar al més pur estil jazzístic. El va seguir Jules amb un solo impressionant. Després d'ambdós solos, Susana hi va tornar amb la melodia per acabar el tema de manera sobtada, que és com acaba. El següent va ser una altra melodia,  ja no tant estàndard, i molt melancòlica, preciosa diria jo, amb un Ignasi i Jules, tocant unes petites notes, a modo de coixí per la Susana. Després, el solo de l'Ignasi i els primers sons perceptibles del nyigo nyigo, llàstima. Un solo preciós, creatiu i ple d'encant, per després la Susana tornar al tema. El següent sí que va ser un dels estàndards més clàssics, el "All of me", de Marks i Simmons del 1931, on la Susana es va posar a ballar i a fer una mica de "Ska" deixant-nos bocabadats, deixant pas als solos de l'Ignasi i  Jules, els quals els varen brodar. Sempre et quedes de pedra quan veus com li van les mans a l'Ignasi, i com construeix melodies i harmonies d'una precisió i bellesa inqüestionables, de la manera com acompanyà a Jules en el seu també magnífic solo. Per acabar aquest primer passe, una altra balada "Never let me go", estàndard cantat per moltíssimes cantants i que, també amb molta melancolia ens va frapar. Un Ignasi incommensurable va deixar anar nota a nota per deixar-nos clavats a la cadira, veient-lo anar amunt i avall del piano, d'una manera fantàstica. Què maco el que va fer...Vàrem fer un petit descans per tornar-hi amb ganes d'escoltar de nou, i després de parlar amb tothom qui et deia lo meravellós del concert.

El segon set va començar amb una mica més de marxa amb un tema conegut, rítmic, per tornar-nos-hi a introduir de ple en el concert. Després una altra balada cantada per moltes però per l'Ella Fitgerald, Susana díxit, de manera especial, el "Ain't missbehavin", tema composat pel Fats Waller el 1929, i que ells varen fer de manera magistral. Després de la intro de la Susana, l'Ignasi s'hi va posar i ens va fer un magnífic solo, i després el Jules amb el seu contrabaix va fer-nos un solo amb un gran sentit melòdic, per després tornar-hi la Susana al tema, coda i final. On ens va emprenyar més el pedal va ser en el següent tema, "In my solitud", tema del Duke, de l'any 1934, un clàssic, una de les més tristes i precioses balades. Un altre magnífic solo de l'Ignasi, preciós jo diria. Varen continuar amb una mica més de ritme amb el "It don't mean a thing", del Duke també i del 1931, temes que s'han convertit en "clàssics del Jazz". Un swing portat a la màxima expressió per la melodia cantada per la Susana, i que va anar in crescendo en el solo del piano de l'Ignasi. Què increïble la manera com va fer anar la mà esquerra; "incredible", que dirien els saxons. El Jules s'hi va posar també amb el seu contrabaix en un solo curt però impecable. Després, en tornar-hi amb la melodia, va semblar que l'Ignasi feia alguna juguesca, pujant de mig to en mig to, la qual cosa va sorprendre fins i tot a la pròpia Susana. Varen fer el que va ser el penúltim tema, balada també, i que feia referència a una carta escrita per un soldat a la seva estimada, "P.S. I love you", banda sonora d'una pel·lícula del mateix títol, i que l'Ignasi es va encarregar de magnificar amb el seu gran solo, mà esquerra també magistral, i no parlem de la dreta. Teòricament era el final, però vàrem insistir tant que ens van regalar el darrer tema el "The sunny side of street", tema en el qual vam picar de mans seguint el ritme alegre d'aquest magnífic tema. Tema composat per Jimmy McHugh el 1930....quants anys després i encara ens meravellen aquelles músiques atemporals. Solos dels dos, Ignasi i Jules, per després tornar-hi amb la melodia i acabar, carregats d'aplaudiments, estimació, admiració i molts adjectius més relacionats amb lo mateix. Una nit memorable que recordarem durant molt temps, entre d'altres coses perquè el Marc Coma acabava de guanyar el Dakar 2011. Felicitats Marc! Felicitats campió! Miquel Tuset.

FESTA MAJOR de SANT VICENÇ DELS HORTS a LA VICENTINA

Recordar-vos que per aquesta Festa Major de Sant Vicenç dels Horts, tindrem, el dissabte, a la Sala Xica, JAZZ  amb la increïble Big Band de Begues. Ens veiem el dissabte. Miquel Tuset.

SUSANA SHEIMAN, IGNASI TERRAZA i MANEL ÁLVAREZ, el 15 de gener

Hola de nou amigues i amics del Jazz Club la Vicentina: de nou hi tornem amb un concert d'envergadura. Ja ens varen visitar la temporada passada però de nou els tenim aquí. Sabem que ens faran gaudir d'allò més amb la seva música i simpatia i és per això que hem decidit portar-los de nou. Ells són els components d'un dels trios més estimats i a aplaudits arreu. Us esperem aquest proper dissabte 15 de gener a les 22h a la Sala Xica de la Vicentina. Miquel Tuset.