Hola amigues i amics, seguidors d'aquest blog i el que encara és més important, seguidors del Jazz Club la Vicentina. (La Vicententica? gràcies Edu.) El divendres 8 d'octubre, dia complicat amb un pont llarguíssim, temporada boletaire i segons sembla dia de celebracions, vam poder gaudir tots plegats d'una altra nit màgica. Una nit que s'endevinava d'aquesta manera, donada la qualitat tècnica i interpretativa dels músics convidats, tot i això, i com sol passar a cada concert, la incertesa del futur sempre ens posa a prova. Després dels primers moments musicals però, ja veus com anirà. Així va ser i així ho vam gaudir tots els qui hi érem. La proposta que ens van oferir de barrejar el Tango amb el Jazz, i sobretot amb el Tango de
Piazzola i amb el Jazz de
Monk va donar el fruit desitjat per tothom. Jo diria que la sensibilitat amb la qual van tocar els dos grans líders del grup és el que em va impressionar més. La trompeta de
Raynald Colom plena de lirisme en els temes més suaus, i amb la força adequada en els altres a més a més de la manera com el
Marcelo Mercadante va interpretar tan
Piazzola com
Monk, una manera també excelsa en lirisme i sensibilitat a més a més de tècnica interpretativa, això darrer per ambdós músics, va omplir la Sala Xica de música i silenci. Sempre ho dic i ho torno a repetir ara mateix; la manera com tothom qui ve a escoltar Jazz respecta la interpretació dels músics amb el seu silenci no es troba, malauradament pels músics, en d'altres llocs habituals on es fa Jazz. Gràcies a totes i a tots pel vostre respecte, pel vostre silenci.
Si parlem dels temes que van tocar ahir hem de dir que la barreja que ens van oferir va ser excel·lentment trobada. Temes de
Piazzola barrejats amb els de
Monk i alguns també del propi
Marcelo i del
Raynald. De la excitació vam passar a la calma i a l'inrevés. Després de fer la presentació dels músics, incidint en algun cas en l'humor que pot provocar assumptes com els de
l'Edu Tancredi que exposava en el seu myspace que anaven a tocar a
"La Vicententica" i que el lloc era a
Sant Cugat, i la senzilla gràcia que et fa veure en el myspace del
Dee Jay Foster un
"Viva les Begues", van pujar a l'escenari a començar una nit extraordinària.
La llista dels temes del primer set és aquesta:
1. Reunión cumbre (A. Piazzola)
2. Lluvia de verano (M. Mercadante)
3. Brillant Corner's (T. Monk)
4. Para Luca (M. Mercadante) (fill del Marcelo)
Tot i això però, amb una aturada tècnica provocada per la corretja del Bandoneó i que en el
Roger li va fer cridar
"Eres un fenómeno" la qual cosa ens va fer riure a tots. S'ha de dir sempre....el bon rotllo que porten a sobre els músics és increïble, i els hi hem d'agrair que el puguem compartir.
Després d'un petit descans on tots varem comentar les excel·lències dels músics van començar el segon passe amb els temes següents:
1. Light Blue (T. Monk)
2. Interludio (R. Colom)
3. Ask me now (T. Monk)
4. Hace veinte años (A. Piazzola)
5. Reminiscencias (A. Piazzola) i el tema bis de rigor per cloure una nit que va ser extraordinària,
6. Trinckle tinckle (T. Monk)
Tema aquest darrer, típic de la manera com
Thelonious Monk tocava el piano, de fet percudia el piano.
Sempre hem de ser justos i ara també ho seré. Dos músics excel·lents com el
Raynald i el
Marcelo no podrien expressar-se tan i tan bé sinó anessin acompanyats de músics de la mateixa vàlua. Així passa sempre i així va passar el divendres 8 d'octubre.
De fet, quan van arribar i li vaig preguntar a
Roger Blàvia que on era la bateria i em va ensenyar la "micro" bateria que duia, em vaig quedar flipat. De la manera com la va fer sonar.....increïble per resumir-ho del tot.
Els seus companys de la secció rítmica ens van oferir també tota una sèrie d'interpretacions, acompanyant als líders i fent els seus solos respectius, totes i tots, d'una gran qualitat tècnica i també gran sensibilitat. Cal esmentar la manera com el
Dee Jay Foster abraça, acarona diria jo, el seu contrabaix i també la tècnica que ens va mostrar el
Eduardo Tancredi amb el seu teclat
Yamaha, que hem de dir que va sonar la mar de bé. Si parlem de teclat, també podem parlar del piano que estem a punt d'aconseguir i que, segurament, el tindrem ja pel proper concert.
Doncs acabo ja convocant-vos pel divendres19 de novembre, un dia per poder celebrar el 20-N, escoltant en plena llibertat un gran concert de Jazz, el que ens oferirà
l'Albert Caire Quintet, acompanyat de grans músics, i per esmentar-ne només a un podem parlar del gran guitarrista
Albert Vila. Gràcies per venir a totes i a tots, i fins el proper 19 de novembre.....aneu-lo assenyalant a l'agenda com a ocupat!!!! Ens veiem. Miquel Tuset.
.jpg)
.jpg){kind=link}
