PROPER CONCERT AMB MARCELO MERCADANTE I RAYNALD COLOM QUINTET

Hola de nou: ja estem preparats pel proper concert. Un concert diferent ens espera, un concert amb dos grans instrumentistes, a més dels acompanyants en la secció rítmica, també de nivell contrastat. Sempre les ofertes musicals són diferents, ja sigui per la personalitat dels músics ja sigui per la proposta musical pròpiament dita. En aquest cas, ens oferiran la seva particular visió del Jazz des de l'Argentina i fins el rovell de l'ou del Jazz, Nord Amèrica. Des d'Argentina, Marcelo ens oferirà amb el seu bandoneó la música que va composar el gran Astor Piazzola, sempre acompanyat per tota la formació,  mentre que posteriorment i seguint la pròpia evolució, Raynald liderarà la realització de la música de Monk, Thelonious Monk, sempre també amb la col·laboració de la resta de companys, inclòs el propi Marcelo. Els membres d'aquest quintet, fora del Marcelo i Raynald son el De Jay Foster al contrabaix, Eduardo Tancredi piano i Roger Blavia a la bateria, tots ells reconeguts músics de l'escena musical nostra. Darrerament al Raynald li han donat un merescut premi de la música per la seva darrera producció discogràfica on barreja Jazz i Flamenc, el disc es diu "Evocación", del qual en vaig posar un parell de  temes en un dels programes de ràdio "Jazz Club de Nit" de la temporada passada, la primera temporada. Res mes, només dir-vos que us esperem de nou a totes i a tots a la Sala Xica el proper divendres 8 d'octubre a les 22 hores, on podrem gaudir tots plegats d'una estona de molt bona música, de molt bon Jazz, de molt bon Tango.
Notícia de darrera hora: 13è premi Puig Porret del Mercat de Música Viva de Vic atorgat ahir a Raynald Colom pel seu treball "Evocación".
Miquel Tuset.

CLARA LUNA, JORDI BONELL, RAI FERRER I XAVI MAURETA al CLUB DE JAZZ SANT CUGAT - Llibreria El Siglo MERCANTIC

Hola de nou amigues i amics: per aquest proper cap de setmana us comuniquem que hi ha un concert d'altíssim nivell al Club de Jazz de Sant Cugat. Els protagonistes els teniu a la capçalera i alguns són ja vells (bells i bella) coneguts nostres. La Clara Luna i el Xavi Maureta els vam tenir entre nosaltres no fa gaire. El Rai Ferrer va venir amb el quintet del Biel Amargant i a qui encara no hem portat és el gran guitarrista "Jordi Bonell". La biografia del Jordi és tan llarga que no ens hi cabria; ell va començar cap a finals dels anys 60 com a guitarrista de Rock i Blues. Va formar part de grups com Secta Sónica d'aquella època a més de molts altres. En els darrers anys, ja fa bastants anys, s'ha dedicat al Jazz, esdevenint un gran guitarrista d'aquest estil de música. De la resta de músics no us en parlo perquè segur que ja sabeu qui són. Us esperem, els amics de Sant Cugat i jo mateix, a la Llibreria El Siglo el proper dissabte 25 de setembre a partir de les 21h si voleu provar les delicatessen de la Cris i sinó a partir de les 22h. Ens veiem a Sant Cugat. Miquel Tuset.

SHARK: UN GRAN TAURÓ MUSICAL ES VA PASSEJAR PEL JAZZ CLUB LA VICENTINA

Hola de nou a totes i a tots els nostres seguidors que un cop més heu demostrat el què us agrada i com en gaudiu en escoltar-ho. Gràcies a tots per acompanyar-nos de nou en aquesta tornada a la normalitat musical de la 2n temporada del Jazz Club la Vicentina. Sense vosaltres res seria igual.
Shark vol dir Tauró però res a veure amb la "mala llet" que tenen aquests bitxos, ans al contrari, quina manera més agradable de fer música, de fer Jazz que tenen aquests grans músics. Jo crec que ja els tenim guardats en un reco de la nostra memòria, ja per sempre més. I quan algun dia, després d'un temps, en parlem, direm...te'n recordes d'aquell dissabte 18 de setembre a la Sala Xica amb SHARK? Quina passada, quins ritmes, quins moments musicals més suaus i relaxants. Quines maneres més agradables i simpàtiques les de tots ells, fins hi tot amb l'acudit del Tom, aquell del gall i les gallines, recordes? Doncs sí, així serà. Parlem però ara del concert d'ahir? Què van tocar? Això és Jazz?  Però si no hi havia cap o molt poca espurne de Blues? Però si no hi havia swing swing? Què hi havia? Què hi va haver? Doncs hi va haver Jazz perquè, com diu Sonny Rollins referint-se als músics de HIP-HOP, "potser no ho saben, però això que fan és Jazz". SHARK però, fa Funky-Jazz, Jazz-Groove, fa música en majúscules, fa Jazz. Jazz és tot el relacionat amb la música improvisada o no però que sempre et faci sentir que passa alguna cosa, que no són dos o tres acords els que sonen de manera repetida, que hi ha una composició complexa al darrera, que hi ha una gran imaginació harmònica; si hi ha o no swing o quelcom similar, doncs serà també Jazz. Això és SHARK, i això fa el Tom Johnson, lider i compositor dels temes d'aquest gran grup. Un grup format per cinc grans músics amb una gran formació i experiència al darrera. Martí Serra, saxo tenor; Guim Garcia Balash, saxo alt; Tom Warburton, double bass; Ramon Rabinad, bateria i el líder de la formació Tom Johnson, trombó. Tots ells amb una carrera musical sòlida al darrera i participant en d'altres diverses formacions. Aquesta formació ha enregistrat el seu segon treball, tot i que encara no està editat. ja l'estan treballant i presentant en els escenaris d'arreu. Encara però, hi deixen caure algun tema del "In Motion", un primer treball impressionant. Van fer doncs un primer Set dedicat totalment al nou treball intitul·lat "De Bòbila a Gorka's Delight". De fet, i després de preguntar-li al Tom de què anava el projecte em va deixar escrit en el full que van utilitzar per fer el bolo, full on hi ha la llista dels temes que van tocar, doncs em va posar que "la idea és com si fos un viatge de metro i cada tema fos una estació de transbordament d'una línia a una altra. Així doncs van començar amb la línia L6, tema doncs "L6 primera part", per continuar amb els temes "L1", "L5", "L3", "L6 segona part", i el "L7". La segona part va començar amb el tema "Isoritmo" del primer CD, per continuar amb el "L2" (segon CD), "Bedtime" (primer CD), "Gorka's Delight" (segon CD), per acabar amb el "Logaritmo" (primer CD). Ens van oferir el bis de rigor i que va ser el "Four Ti" del primer CD. Els àudios tant de la primera part com de la segona els podeu escoltar en el reproductor Mixpod, així doncs, no m'estendré en comentar un a un els temes i sí que us recomano que recordeu aquest concert escoltant els àudios penjats en el reproductor. M'agradaria dir-vos els meus feelings de cada tema però reconec que seria un pal, i la crònica resultaria massa llarga. Deixem-ho així i gaudim de la música que ens van oferir. Miquel Tuset.
Ramon Rabinad
Tom Warburton
Marti Serra 
Guim Garcia Balasch
Tom Johnson

LA HISTÒRIA A L’INREVÉS D’UN 11 DE SETEMBRE. UN HOMENATJE A NATXO ROMERO

En Xavi F. m’ha portat prop de casa sa mare,  i m’ha deixat just davant d’una boca de metro. Jo, però, per necessitats fisiològiques entro a un bar i demano una canya per poder anar a pixar. Surto del wc i veig un home assegut a taula fotent-se un plat amb uns trossos de carn grossos i macos amb unes patates fregides. Pregunto al bar-man si és que jo també m’ho puc menjar i em diu que si. Miro pel mòbil què fa la família i els dic que em quedo a dinar. Em menjo un  “solomillo” o tall rodó d’una vedella de Girona amb patates fregides, tot excel·lent. Un parell de canyes i tot per 14€. En quedo gratament satisfet. Feia temps que no em menjava una carn tan collonuda com aquesta.

Abans però érem al Tanatori de Collcerola. Allà hem acomiadat al Natxo Romero, saxofonista i professor del Taller en la branca musical i humorista, vitalista, persona carinyosa i molts adjectius més en la seva branca humana. A l’acte de comiat hi ha hagut la família més directa, germans, la seva parella actual i un parell de nebots, i tants i tants amics i amigues la majoria músics, també la seva primera companya sentimental, la Carme C. i d’altres que com jo el vam conèixer en algun moment de la nostra vida. En el meu cas, vaig conèixer al Natxo a finals dels anys 70, tot i que posteriorment ja no ens vam veure gaire. Quan a Barna feien el Festival de Jazz, ens havíem vist en més d’una ocasió allà prop del Palau. Ell, sempre que em tornava a veure deia el mateix, “Ei, estàs igual que sempre, no has canviat gens”. Ho deia amb el seu somriure maco, simpàtic i carinyós.

No ha estat una cerimònia estàndard, ha estat un acte d’amor, d’estimació, de tristesa per la pèrdua d’una persona estimada per tots els qui vam tenir la sort de conèixer-lo, uns durant molt de temps i d’altres durant no tant, com jo. Davant de tots una gran foto del Natxo, amb aquell somriure pla, una mica irònic i sempre humà. La cerimònia va començar amb la intervenció d’un company seu del grup “Fenicians” que ens va explicar de quina manera aniria tot l’acte. Va dir, posarem un tema del nostre disc, i després els de vosaltres que vulgueu sortir i dir quelcom d’ell, alguna anècdota viscuda, alguna història compartida amb el Natxo, doncs ho feu. Jo m’havia assegut al costat del Lluís C. que anava acompanyat de la seva parella, ambdós molt tristos i plorosos. Recordeu que en el septet del Lluís C. hi tocava el Natxo, Pep P. Joan Ch. i altres més. Passats pocs segons de començar el tema escollit, un tema de Ska Jazz molt suau i amb un ritme molt guapu, cadenciós, el Lluís comença a plorar, quasi de manera desconsolada, igual que una dona que hi havia a la fila del davant, igual que el seu company, igual que....

En acabar el tema, diverses intervencions explicant històries, alguns somriures recordant les anècdotes, per divertides, i sempre tots els aplaudiments en acabar els oradors. Un dels oradors va ser un dels membres del grup Skatalà, on també hi tocava el Natxo, i amb qui, en el seu darrer bolo, ja es va començar a trobar malament. Al final van parlar els seus dos nebots i també aplaudiments, els nois, noi i noia, tant joves, sincers i seriosos. Però abans, la Carme va sortir i ens va dir, que ja ho sabíem  ja, la seva gran estimació pel Natxo, que sabia que ara ell era molt feliç amb la parella actual, i que també va recordar una època en la qual ell no s’ho va passar gaire bé; ho va deixar tot, fins i tot el saxo. Això però ho va superar al cap d’uns mesos i hi va tornar amb més embranzida encara, més vital encara, més simpàtic encara, més músic encara. La Carme també va dir que lo seu no era parlar sinó que era cantar. Ens va dir que cantaria una cançó de bressol composada per ella. Va començar a cantar-la, i encara no entenc com ho va poder fer, si considerem l’emoció que es palpava en l’ambient. Les llàgrimes van continuar fluint i al final, un esclat d’aplaudiments emocionats. De cop i volta sona una trompeta acompanyada d’un saxo tenor (Pep P.), a manera de marxa fúnebre, tot i que no tant, però quan van acabar, xiulets d’aprovació, aplaudiments, llàgrimes. De cop una companya que ens crida ben fort “Un aplaudiment pel Natxo” Tothom segueix la crida i els aplaudiments segueixen, ara tots però dempeus. Finalment sortim tots amb un gran silenci i respecte impressionants.

En sortir parlo amb el Xavi, Juan d D., saludo a la Carme , l'Eladio, Diogo.. Amb el Xavi parlem del Natxo, de com era de bon tio, i ens ensenya unes fotos de l’any 1983 als Carnestoltes de Cadis, on hi van anar amb l’Orquestra Encantada, i on hi surten disfressats. Amb el Juan parlem de la diferència que hi ha entre un acte  laic com el d’avui, on a més a més dels familiars i íntims hi han anat els seus molts amics de professió, i un acte fet en una Església, on hi ha els familiars directes a les primeres files, els que no ho són tant després i també els amics i coneguts. La diferència més important però la trobes en els oradors d’un acte i l’únic orador del de l’església. Sempre explicant les mateixes històries del cel, la resurrecció i d’altres mentides.  

Parlo amb el Xavi i li explico com he arribat al Tanatori de Collcerola i li demano si em pot baixar. Em diu que si, i anem a buscar el seu cotxe, que resulta ser un Altea de color vermell.

Abans però, jo havia deixat el metro a Mundet, i m’havia anat acostant caminant al Tanatori d’Horta. Més a munt hi ha una rotonda que dirigeix els cotxes en diverses direccions i una d’elles era la del Tanatori de Collcerola. Havia vist passar un bus mentre arribava caminant i no veia cap taxi. Alguns dels cotxes pujaven cap a dalt i em vaig posar a fer auto-stop. Els cotxes no em paraven, i llavors vaig començar a cridar, quan tenia els cotxes a prop, “cap el Tanatori, cap el Tanatori”. Passats uns quants minuts i a ple sol, vaig començar a desanimar-me, ja que passava de l’hora de començar l’acte de comiat. Vaig insistir una mica més i finalment, en passar una furgo 4L amb un home sol, es va aturar després de sentir-me suplicar “cap el Tanatori”. L’home va resultar ser molt parlador, i em va comentar sense embuts, després de parlar tots dos dels preus abusius dels enterraments, i del negoci que això implica i que no s’acabarà mai, em va parlar de com va gestionar l’enterrament de la seva mare. Se li va morir la mare i la va enterrar ell sol. Després va avisar a la gent, familiars i amigues i  amics. Aquests però li van recriminar que no els avisés abans, però ell els va dir que com tampoc si podia fer res, doncs que els havia estalviat el mal tràngol i la gran tristesa  d’un enterrament. També em va dir que ell havia deixat el seu cos per a la ciència. Jo li vaig preguntar que com es feia això i em va explicar un sèrie de detalls com p.e. que t’has de morir en un Hospital de Barcelona ciutat, que no t’han de fer l’autòpsia, etc...

Abans però, de fet la nit abans, en arribar a casa després d’una nit de Jazz, miro com sempre faig abans d’anar a dormir el correu i el  facebook i llegeixo el comentari del Joan Ch. que parla del Natxo en uns termes que em fan témer el pitjor. Veig que està on-line i li demano si el Natxo s’ha mort o què ha passat. Em contesta dient-me que li va agafar un vessament cerebral. Li contesto trasbalsat que no m’ho puc creure i li deixo unes ratlles amb tot el “carinyo” pel Natxo i li explico de quina manera el vaig conèixer allà pels finals del 70 quan jo era tècnic d’un grup de rock i ell venia a fer els vents amb el seu tenor, acompanyat d’una noieta maquíssima, que era la seva novieta i que era la Carme C. Al cap d’uns moments veig que li agrada el meu comentari i em diu que va morir abans d’ahir. I jo que penso en aquell moment, quant l’acomiadaran?

Decideixo anar l’endemà als actes del parc de la Ciutadella a veure i escoltar els cantants i les músiques de tot Catalunya, amb tota la seva diversitat lingüística i de costums i me’n vaig a dormir tard i trist.

Em llevo d’hora i decideixo marxar i fer una mica d’11 de setembre, tal i com havia decidit la nit abans. A l’estació del carrilet de SantVi, truco a la Carme i em diu que avui l’acomiadem al Tanatori de Collcerola a les 13h 30m. Li comento que hi miraré d’anar i agafo el tren i metro i camino fins el parc de la Ciutadella. Allà els actes ja s’acabaven però vaig poder escoltar a l’Ester N. i a la Sílvia B, llegir uns textos i després escoltar a uns excel·lents músics tocar un tema preciós i encara després a Quico el C, el noi i el mut de F. acompanyats de Miquel G. i Miquela Ll, a Vox Pòpuli i el cor Lieder Càmera interpretant l’himne dels Segadors, tots cantant i dempeus. Miro el rellotge i em marca les 12h 45m, una mica tard. Camino fins el metro i em trobo, ves quina casualitat, a la Carme, l’Anna i la Marina, amiga, dona i filla meves respectivament, totes tres dins el cotxe de la Carme, aturades a un semàfor que és per on jo passo caminant. Em fan un truc amb el clàxon del cotxe, jo m’aturo i em giro, i molt sorprès que les vaig a veure. Parlem una mica; elles es queden per fer una mica d’11 de setembre i jo que els hi dic que me’n vaig a l’acomiadament del Natxo. Agafo el metro a l’Arc de Triomf amb la línia L1, i baixo amb la línia L3 a Mundet. Abans de baixar pregunto a unes senyores que quina és l’estació millor per anar al Tanatori de Collcerola i em diuen que Mundet, i que puc agafar un taxi girant a la dreta que és on hi ha un Hotel, que allí sempre n’hi ha. Vaig caminant cap allà i, ah quina sort, veig dos taxis i als taxistes xerrar entre ells. Jo que els hi dic que si em poden portar al Tanatori i em diuen que no, que no estan lliures!! Decideixo apropar-me una mica i vaig caminant fins el Tanatori d’Horta, i una mica més a munt veig una rotonda per on els cotxes van a diverses direccions, una d’elles, el Tanatori de Collcerola. I jo que em poso a fer auto-stop.

Miquel T.

PROPER CONCERT AMB SHARK

Hola de nou. Ja queden pocs dies per tornar-hi a ser, allà, a la Sala Xica amb tots vosaltres. Jo crec que ens fa molta il·lusió que això ens passi a totes i a tots els que habitualment hi anem. Jo però, com que soc tan pessimista com el millor culé, estic una mica preocupat pensant si la gent, els que hi veniu sempre i els que ho feu de tant en tant, us recordareu que tornem a tenir aquesta moguda. Recordeu que aquest Jazz Club la Vicentina funciona gràcies a vosaltres, i que sense vosaltres, se n'aniria a norris en un plis plas. És per això que us demano de tot cor que passeu la informació als vostres amics, a les vostres amigues i que hi vingueu totes i tots, quants més millor. No ens podem permetre el "luxe" de perdre aquest Jazz Club que hem muntat entre tots. Una persona sola no pot fer front a unes despeses deficitàries mes a mes, la qual cosa passaria si alguns de vosaltres ens abandonéssiu. Ànims de nou, i anem-hi tots aquest proper dissabte a la Sala Xica a veure i a escoltar un grup que fa Jazz-Funky, que resulta ser una música molt divertida i marxosa, tot i que també hi pot haver temps per la balada i pel relax. Ens veiem dissabte?. Miquel Tuset.

1er dia del Festival de l'Hora del Jazz a la plaça de la Vila de Gràcia

Hola de nou: vam estar a la plaça de la vila de Gràcia el diumenge 5 de setembre a veure un parell de grups de música moderna i Jazz. Vaig arribar quan ja el Max Sunyer feia el seu parlament i despotricava, amb tota la raó, contra alguna institució la qual havia organitzat una sèrie de espectacles amb un pressupost crec que de 300.000€, on hi havia calers per pagar al món del teatre i no n'hi havia per pagar al món de la música moderna i Jazz. Solució, doncs que els músics havien de tocar de gorra!!!! Max deia que amb 30.000€ més haurien pogut pagar a 300 músics a 100€ per cap. Ho sigui que passar de 300.000€ a 330.000€ no era tanta la diferència, i tothom hauria estat content. Així estem!!! Com no ho arreglin des de dalt, aviat només podrem anar al teatre, ja que els músics hauran desaparegut!!. Bé, anem cap a la música que van fer els músics aquest diumenge. La primera formació liderada per la Elisabet Raspall al piano i composicions em va deixar una satisfacció immensa. En aquesta formació hi havia la Ana Rossi, a la veu i el ball, Tom Warburton al contrabaix  i Mariano Steinberg a la bateria. Em va sorprendre molt, i molt gratament l'Ana. Aquesta dona és una jove argentina amb una veu dolça com la que més i sobretot, super entonada com la que més. Això que dic ho dic perquè ho vaig sentir així. El grup va tocar uns quants temes, alguns de la Elisabet i d'altres crec que del món musical brasiler. Aquests i els primers van estar cantats per l'Ana amb total compenetració amb la pianista. Complicitat que porta a un resultat final totalment satisfactori per qui ho escolta. L'Ana va cantar uns temes brasilers, bossanoves i demés, els quals jo no havia sentit mai; és a dir, no va cantar aquells temes estàndards tan coneguts per tothom, Garota d'Ipanema, etc..en va cantar uns de molts difícils, pels canvis de registre i per les pròpies melodies. En vaig quedar molt satisfet per això i per les composicions de la Elisabet, que per a mi van ser molt "boniques", melancòliques sí, però amb molta música al darrera la qual sonava a Jazz per tots els costats. Els acompanyants van lluir també al mateix nivell. Mariano és un gran bateria, conegut per tothom, i que tan el pots veure acompanyant a aquestes dues dones de la mateixa manera que ho va fer, i que jo ho vaig veure, acompanyant amb el trio del José Alberto Medina al gran saxofonista Dick Oats al Jamboree. Mariano i Ana van tocar un tema brasiler ells dos sols, l'Ana cantant (i ballant descalça com anava) i Mariano amb la pandereta. Tom va acompanyar amb la solvència contrastada que ell te, fent algun solo de tant en tant, i acabant d'omplir l'escenari on només quatre músics ens van meravellar a la majoria dels qui estàvem patint el sol, quan sortia, i gaudint dels núvols quan tapaven el sol. Jo estava acompanyat per dos amics, i en vaig veure algun altre, així com també a algun músic de l'escena musical nostra.
La segona part va començar després de la substitució lògica dels músics i l'adequació dels espais, ja que els següents eren un octet. El canvi entre un grup i l'altre va ser important: les músiques utilitzades per fer l'espectacle van ser diferents tot i que l'execució instrumental va ser brillant, potser per l'implacable sol o per haver sortit després, quan ja estàvem tots una mica tips de sol, el cas és que la intensitat emocional va anar baixant. Un octet que sonava bé, però que segur que en un altre espai i ambient hauria sonat millor.
El grup estava format per:
Max Paczy, veu
Noè Escolà, saxo alt, baríton i flauta
Sergi Felipe, saxo tenor
Albert Pérez, trompeta
Tom Johnson, trombó
Oscar Machancoses, piano, arranjaments i direcció
Jordi Mestres, contrabaix
Dani Tejedor, bateria
A destacar l'actuació del cantant-showman Max, i la dels vents Noè, Sergi Felipe i Tom Johnson, a més a més de la secció rítmica, sempre amb la contundència adequada. Vam marxar tips de sol i amb molta gana cap a dinar passades les dues de la tarda, després d'haver passat un molt bon matí musical en un lloc magnífic i seguint el Festival de l'Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu. Mireu el calendari i aneu-hi, segur que ho gaudireu!!. Miquel Tuset.

Concert Especial inaugural "Festival l'Hora del Jazz" a la sala Luz de Gas

Hola de nou: el divendres vam poder assistir al concert inaugural del Festival l'Hora del Jazz d'enguany a la sala Luz de Gas. Aquesta sala emblemàtica es va anar omplint ja a primera hora, i tot i començar d'hora, a les 20h 30m, més o menys a aquesta hora va començar l'espectacle. El Sr. Max Sunyer, president de l'AMMJ ens va dirigir unes paraules cautes i serioses, de vegades també crítiques i sempre filant molt prim al costat de la veritat. Cal escoltar-lo com a músic, ja que és un gran guitarrista des de ja fa molts anys, però també com a orador, ja que parla força bé; sap estar i comunicar amb serietat, i les coses que diu sempre encerten la diana. Bé, després d'ell va venir la música que ell mateix es va encarregar de presentar tot explicant el programa del dia, que va ser un primer passe amb la "Cotton Club Big Band" i després una jam amb Geni Barry Trio. La Big Band va estar acompanyada per dues grans veus de l'escena jazzística de casa nostra, la de l'Anna Luna i la del Xavier Caselles. Primer però va ser la orquestra qui va sonar en un parell de temes, estàndards de Jazz, amb un so impactant, impressionant per la seva contundència. Sempre sol ser així quan escoltes a una Big Band i si a més tens la sort de poder sentir als seus solistes i del molt bon nivell que tenen a casa nostra, doncs el resultat és el ja comentat. Solistes ho van ser pràcticament tots els de la Cotton Club, ja que, en un o altre tema, primer ells sols i després acompanyant a les veus cantants, van poder fer els seus respectius solos i sempre d'un gran nivell. Esmentar-los a tots no fa falta ja que per això tenim la llista dels músics que hi van participar i que podeu veure en l'entrada anterior d'aquest blog, o sigui que si repasseu la llista, podeu copsar la qualitat de les músiques interpretades aquest 3 de setembre. Les veus van estar a l'alçada i ens van fer gaudir d'allò més, tot i els diferents estils de l'una i de l'altre. Aquest primer passe va durar aproximadament una hora i després va venir la Jam Session dirigida pel nostre gran amic Geni Barry. Ell va sortir amb el seu trio de vibràfon, piano i contrabaix, sense bateria, la qual cosa ja ens fa entendre que la música que en va sorgir va ser tot menys impactant i per tant sense la contundència de la Big Band. Més aviat, vam passar d'escoltar una música contundent a una de molt més relaxant. Van tocar un parell de temes del Wayne Shorter i després un estàndard, el "Autumm Leeves", però amb uns arranjaments del mateix Geni, que ell mateix es va encarregar de presentar i explicar a tothom, tal i com sempre fa i a la seva manera didàctica, simpàtica i trencadora de  possibles "gels" entre públic i músics. Mentre però vam poder sentir també els diferents solos que van fer els components d'aquest trio magnífic.Després va convidar a sortir a una cantant, la Lone Gest, coneguda meva dels anys 80 allà pels barris de la Ribera, i que va cantar un parell de temes mantenint el to relaxat i íntim, gràcies a una veu dolça i profunda que ella sap utilitzar. La Jam va continuar amb la intervenció de dos aficionats, el Quim al Flugelhorn, i jo mateix amb el meu saxo alt. Vam tocar un "Blue Bossa" i el "Song for my father", i pel que vam poder copsar, el so va ser nítid, clar i prou digne. Ens vam convertir en un sextet gràcies a la col·laboració del Salvador a la bateria, mentre, l'Albert Caire va substituir al Jaume al piano. O sigui que per a nosaltres va ser una prova de foc, poder tocar en un lloc tan emblemàtic, després d'una increïble Big Band, poder-ho fer amb el nostre amic i gran músic Geni i encabit tot això en un Festival de Jazz, el de l'Hora del Jazz que ja ha començat. Us encoratjo a seguir-lo en els diferents llocs on es faci, i en particular a la magnífica "plaça de la Vila de Gràcia" els diumenges a partir de les 12h i fins les 14h aproximadament. A veure si ens veiem allà algun diumenge. Miquel Tuset.

20è aniversari del festival "l'hora del Jazz"

Hola amigues i amics: Barcelona està plena de Jazz, ja que mentre dura la programació del Festival Mas i Mas, tot i que ja s'acaba, ara comença el Festival (Memorial Tete Montoliu) l'Hora del Jazz. Un Festival promogut per l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya. El seu president, el guitarrista de tots conegut en Max Sunyer n'és el cap visible, i per això en fa un parlament en iniciar-se aquest Festival. Ho fa cada any, i encara recordo el de l'any passat, a ple sol i a la vila de Gràcia. Avui s'inaugura i ho fa en majúscules ja que els músics encarregats de fer-ho són tots de primeríssima fila. Alguns els hem tingut ja entre nosaltres i els altres segur que acabaran venint. El punt de trobada serà al local situat al carrer Muntaner, cantonada Diagonal, el "Luz de Gas" i a les 20h 30m. Els primers en sortir seran els integrants de la orquestra "Cotton Club Big Band" per després fer-ho el nostre estimat amic Geni Barry, acompanyat del seu trio. Ell serà l'encarregat d'encetar una Jam Session que segur que serà increïble. Aquí teniu la llista de músics, i en negreta tots els que ja han vingut al Jazz Club la Vicentina:

20.30h COTTON CLUB BIG BAND Jaume Peña, trompeta; Matthew Simon, trompeta David Pastor, trompeta; Roger Font, trompeta David Parras, trombó; Víctor Correa, trombó Juanjo Arrom, trombó; Pere Enguix, trombó Dave Pybus, saxos; Francesc Miralta, saxos Ariel Vigo, saxos; Enric Alegre, saxos Glòria Torres, saxos; Joan Vinyals, guitarra Jordi Barceló, piano; Dick Them, baix Anna Luna, veu; Xavier Casellas, veu Javier Crespo, bateria   21.45h JAM SESSION A CÀRREC DE GENI BARRY Geni Barry, vibràfon Jaume Vilaseca, piano Pere Loewe, contrabaix
Localització: LUZ DE GAS, Muntaner 246
Entrada 10€

Us hi esperem a totes i a tots. Ens veiem al Luz  de Gas aquest vespre. Miquel Tuset.

 Aquí teniu la programació completa, tot i que per veure-ho més bé, us aconsello visitar el web de l'AMMJ

 http://www.amjm.org/