RAYNALD COLOM QUINTET A SANT CUGAT

Varem anar a veure, sentir, escoltar, gaudir i moltes sensacions més.....el Raynald Colom Quintet al Club de Jazz de Sant Cugat. En podeu llegir la crònica que he fet al seu web:

http://www.clubdejazzsantcugat.com/2010/05/cronica-del-concert-de-raynald-colom.html

Miquel Tuset

Concierto Clara Luna Quartet (Making Of)

30 Artistas hablando de Jazz

Estan convidats a la inauguració de JAZZS, una exposició col·lectiva on 30 artistes han creat una obra a partir d'un tema de jazz, el proper dijous 3 de juny a les 19:30h a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona, on romandrà fins el 30 de juliol. Gaudirem de les pintures, fotografies, instal·lacions, animacions i obres multimèdia dels artistes participants, a més del jazz acústic de Rufus T. Firefly quartet. L'exposició es complementa amb el blog http://www.expojazzs.blogspot.com/, un lloc on poder veure les obres i escoltar els temes musicals que les han inspirat. Els esperem!

VERMUT A RITME DE JAZZ ( L´AUDITORI )

Concerts gratuïts tots els diumenges de primavera 

a l´exterior de L´auditori a les 12:45h

    

L´AUDITORI: JAZZ

PROGRAMACIÓ PRIMAVERA 2010

VÍCTOR DE DIEGO QUARTET. UNA SECCIÓ RÍTMICA DE LUXE ACOMPANYANT A UN INCOMMENSURABLE VÍCTOR DE DIEGO.

Primera part

Un dels divendres de cada mes ja s’ha convertit en una fita, en un dia que ens el reservem per poder venir a la Sala Xica, per poder gaudir d’un espectacle musical de gran nivell, per poder escoltar una música que sinó es digués Jazz i tingués un altre nom, igualment ens quedaríem entrampats, enganxats, clavats al seient, com ens hi quedem cadascun de nosaltres tots els divendres que ens hi hem trobat. El 21 de maig, divendres, ens vam quedar clavats al seient bocabadats, escoltant sempre amb un silenci respectuós, mentre sentíem els meravellosos sons que sortiren d’un escenari on hi havia quatre grans músics, un quartet de Jazz liderat per un gran Víctor de Diego.

La presentació de rigor va ésser dedicada a tots els presents, agraint-los l’assistència i el suport que ens donen els nostres amics col·laboradors i a tots els qui no ho són i que ens acompanyen a cada concert. Després d’això vaig presentar als músics i van anar pujant d’alt l’escenari. Deixeu-me que us digui que el Víctor de Diego Quartet és una formació integrada per Gonzalo del Val, bateria, Marc Cuevas, contrabaix, Roger Mas, piano elèctric i Víctor de Diego saxo tenor i soprano. El Roger i el Víctor ja els havíem tingut entre nosaltres acompanyant el primer a la Clara Luna Quartet el mes passat, mentre que el Víctor va venir ja fa uns mesos  integrat dintre del quintet de l’Anna  Luna. Aquesta nit de Jazz va ésser dedicada a la presentació del darrer treball discogràfic d’aquest quartet liderat pel Víctor, el qual s’anomena Evolution, Evolució si ho traduïm. Van començar amb La órbita de Sedna, tema de Roger, que Víctor ens va presentar esmentant que Sedna era un planeta, etc. i que li demanéssim a Roger...El tema està interpretat a un ritme prou viu començant la intro amb el saxo tenor de Víctor...després va ser la secció rítmica qui va portar el protagonisme a un nivell auditiu més suau. Convindria dir que, coneixent com coneixíem a Víctor i Roger, la sorpresa la vam tenir en escoltar a un sempre constant Gonzalo del Val, increïble diria jo, i a un no menys incansable Marc amb la seva “berra”. Després del solo de Roger li va tocar al mateix Víctor fer-ho en el seu estil “Coltrainià”, gran mestre seu com va reconèixer posteriorment. Un solo tocat a un nivell altíssim, no de volum sinó de qualitat, un solo tocat en un estil modern, i sense concessions de cap tipus. De vegades i a segons qui, li pot costar d’entendre aquesta manera d’interpretar, allunyada d’estils podríem dir més clàssics, més melòdics i tocats amb menys notes i a un tempo més lent. És cert que això passa, però per a mi, el que passa és que, nosaltres, els oïdors, ja que anem darrera de la música interpretada, el que ens toca fer és mirar d’entendre-la, mirar de seguir la imaginació del músic que la interpreta, i sempre fer-ho des de la humilitat, i mai des de la crítica negativa que et pot fer dir, “què carall toca aquest”. Gran error no tenir les orelles ben obertes, les de nen, que un dia ens va dir la nostra amiga Susana Sheiman. El segon tema, Naroa, tema del Víctor i que és el nom de la seva filla petita, va començar amb una intro, quasi espacial, seguint la òrbita de Sedna potser. Després d’aquesta intro va ser el Roger qui ens va immiscir en la tendresa de Naroa. Més encara quan el Víctor va deixar anar les primeres notes de la melodia amb el seu saxo soprano; saxo que te un so tan característic com preciós. El Marc s’hi va ficar de ple en el que va ser el seu primer solo, i a través del qual ja vam albirar el nivell d’aquest jove músic, el més jove de tots quatre. Gonzalo sempre en un darrer i discret pla acompanyant-los amb un ritme que de vegades semblava transcendent fins i tot. Víctor va començar el seu solo amb un soprano ja llençat a la recerca de les millors notes per a la seva filleta. Un solo que anava creixent en intensitat, en dimensió poètica, en tècnica, en definitiva, en amor. Després el Roger va continuar amb un solo impressionant, amb el so característic del seu piano elèctric, so suau també. Varen tornar a la coda, al tema ja per anar-lo tancant, cosa que van fer amb una total suavitat, com si Naroa hagués d’anar a fer “nonetes”....El tercer va ser Buscando a Is, tema de Roger i que comença d’una manera suau amb el Roger, seguint-li el Víctor en una intro molt curta. Roger va continuar fent el seu solo, tendra, ple de sentiment, tal i com ell toca, totalment integrat amb el seu instrument, abocat sobre aquest per no perdre ni un moment el contacte ni la inspiració, cosa que aconsegueix de manera total. Després va seguir Víctor amb el mateix to, gens estrident, molt melòdic, tal i com el tema requeria. Aplaudiments i ja Víctor ens va presentar el darrer tema del primer “Pass”, del primer set. Aquest tema va ser Haurzandeigian, tema del propi Víctor. Tema que inicia Roger fent uns sons “estratosfèrics” amb el seu piano elèctric i que Víctor acompanya quasi de la mateixa manera, a un ritme tot sincopat, a “cops”, fent una mena de contratemps, encara sense cap melodia. Gonzalo i Marc s’apunten continuant amb el ritme “funky”; i què bé que ho saben fer ambdós músics de la secció rítmica. Al cap d’uns moments ja comencem a entreveure, entresentir la melodia. Tot i aquesta, el que frapa més d’aquest tema és el ritme totalment “funky”. Roger inicia el seu solo, com ell fa moltes vegades, obviant la mà esquerra per centrar-se totalment amb la dreta per trobar les inimaginables notes, per nosaltres, que ell troba, més perquè sap on són que per una altra cosa. Estan en el seu cap, les toca i ens les cedeix a nosaltres amb total generositat, com la resta dels seus companys. Sempre que només toca la secció rítmica t’adones que sembla que no hi faci falta ningú més (gran error) ja que funciona tota sola. Quants més millor, si hi ha més músics, millor, més música, més sons diferents, més acústica, més  imaginacions. El tema va anar agafant força en un crescendo total de volum, de força interpretativa, amb un Gonzalo incommensurable per constant, per creatiu, per no parar de cercar les mil i una combinacions en la seva bateria. Marc al darrera sempre amb la pulsió del seu contrabaix, formant un “totum plenum” de la secció rítmica. Víctor inicia de nou un trosset del tema per ja abocar-se a la  seva intro que va començar de la mateixa manera, suau, per anar pujant de to amb la seva improvisació d’arrels Coltranianes, gens fàcil per segons quins oïdors, però d’una indiscutible qualitat, un so ple, una incansable recerca de notes, una execució precisa, ferma fins el final, on el tema va acabar de manera sobtada. Fantàstic el tema de Víctor i la seva execució per tots ells. Fi de la primera part. 

SEGONa part
La segona part va començar amb un tema del Víctor, Korrika, , "Guarderia",iniciat d'una manera suau, temperada, amb un so de saxo tranquil, ja anant a buscar el tema; així varen estar fins que poc a poc van anar en crescendo, el Víctor dins ja del seu solo "Coltrainià", i a un ritme frenètic gràcies al Gonzalo i el Marc. Així fins arribar al clímax on ja va entrar Roger. Estàvem tan immersos en el tema que quan el Víctor va acabar el seu solo varem  restar en silenci, tan volíem escoltar només la música. Roger va continuar el tema amb un solo a un ritme imparable. Finalitzat aquest, Víctor va tornar-hi a la coda ja per acabar-lo també tots plegats  amb un crescendo final brutal. Fantàstic tema i ben aplaudit al final. Va fer referència al seu pare musical i ídol que va ser John Coltrane. El següent tema va ser una balada introduïda pel Víctor aplaudit després de la seva preciosa intro. El Marc va fer un solo curtet i aplaudit per després Roger continuar amb el seu, també aplaudit. Víctor i va tornar ja per acabar el tema, el qual varem aplaudir llargament. Seguidament i sense fer cap presentació va ser el Gonzalo qui va iniciar aquest tercer tema fent un llarg i increïble solo de bateria amb una tècnica impressionant. En finalitzar, Víctor amb el seu soprano va iniciar la melodia, també dolça, suau, de vegades amb una determinada tendresa, si més no això és el que em fa pensar el so del seu soprano. Això era de moment el que passava, ja que posteriorment i amb el seu soprano ja totalment desbocat, el so ja era molt més "free", de vegades "estripat" a voluntat però. Final del solo i aplaudiments per donar pas al del Marc amb la seva "berra". Ben executat i acompanyat per bateria i piano, molt millor guarnit. En finalitzar varen tornar tots a la coda i després dels aplaudiments va dir-nos que el tema havia estat Quickin. La nit ja s'acabava però abans ens havia de donar, amb la mateixa generositat que ens havia donat tots els altres temes un dels millors i amb més "trempera" del seu Evoution, el tema Blueso. Jo crec que el van tocar a un tempo més viu que el propi del disc, cosa que el fa més impactant encara. Víctor l'inicia amb la melodia per després continuar-lo Roger amb un solo "brutal". La continuació va ser de lo millor de la nit; un solo de Víctor acompanyat pel Marc una bona estona per després afegir-s'hi el Gonzalo amb un swing increïble. Així van estar una bona estona, cada vegada amb un més i més crescendo. Roger també s'hi va apuntar i al final tots quatre estaven fent un Jazz suprem, per ritme, per intensitat sonora i tècnica. Quan encara estaves seguint el solo, de cop, Víctor fa un canvi tornant al tema, que és un Blues, que al menys a mi, em va deixar clavat. Una mica més i ja Marc inicia el seu magnífic solo continuat pel del Gonzalo, increïble també, solo curt però suficient i que va donar pas al tema i ja per acabar-lo. Llargs aplaudiments, ja que en volíem més, i com sempre, més en vam tenir. Després d'agrair a tots l'assistència i els aplaudiments, hi varen tornar per fer, ara sí, el darrer tema i que va ser-ne un de Thelonious Monk anomenat Panonika. Per qui hagi escoltat a Monk, estarà d'acord amb mi, que ja des de la primera frase se'l reconeixia. Després del tema Víctor va entrar en el seu solo, modern com el qui més, tocat amb una gran tècnica i sensibilitat. Tema amb un swing marcat pel Gonzalo i el Marc, aquest fent un "walking" amb el seu contrabaix, i acompanyat amb tocs de mestre pel Roger, a base d'acords deixats anar amb gran saber. Aquest va continuar amb el seu solo i sempre darrera el "swing", sense parar; fantàstic. Víctor s'hi va afegir també ja entrant en el característic estil musical i melodia de Monk i ja per acabar una nit, una altra de les ja moltes nits de molt bon Jazz que estem gaudint, vivint diria jo, tots els qui tenim la sort de venir al Jazz Club La Vicentina. Moltes gràcies a tots per venir i fins el proper concert.
Miquel Tuset.

Hank Jones...que estás en los cielos

Cuando Marilyn Monroe le cantó el "happy birhday" al presidente Kennedy por su 45 cumpleaños, fue Hank Jones el pianista que hizo sonar los acordes de la canción.

 http://www.youtube.com/watch?v=k4SLSlSmW74

A diferencia de su hermano pequeño Thad, trompetista de la Count Basie, y Ervin, batería del cuarteto de John Coltrane, Jones parecía no tener un interés especial en conseguir ni el reconocimiento social, ni tampoco el del público y la prensa especializada.
En 1947, abandonó la vida de freelace, para convertirse en el pianista de Ella Fitzgerald, una posición que mantuvo hasta 1953.
Más tardé inició una fructífera asociación con Benny Goodman, que duraría hasta entrada la década de los setenta.
En 1976, con Tony Williams y Ron Carter, formarón el Great Jazz Trio.
Fue a partir de los años 80 que empezó a grabar álbumes en solitario, una actividad que mantuvo hasta muy pocos días antes de dejarnos.
Durante su carera recibió múltiples premios: fue nombrado Máster del Jazz en 1989 por el National Endowment of Arts; y recibió la Medalla Nacional de las Artes en el año 2008; y el pasado año añadió un Grammy honorífico a toda su carrera.
Joaquin Rabassa

Clara Luna i Albert Vila, un súper duet al Club de Jazz de Sant Cugat.

Vam anar al Club de Jazz de Sant Cugat a veure un duet de luxe. Ho podeu llegir a l'enllaç següent:

http://www.clubdejazzsantcugat.com/2010/05/cronica-del-concert-de-clara-luna.html

PRIMER FESTIVAL DE "JAM SESSIONS"

Hola companyes i companys aficionats al Jazz: ja ho vegeu, el Jazz Club La Vicentina organitza el que serà el primer Festival de Jam Sessions, creiem, a tot l'estat espanyol. Sí sí, sembla mentida però no ho és. Que nosaltres en tinguem constància, aquest tipus de Festival no s'ha fet mai. Dit això, encara quedareu més frapats quan en sapigueu el format. Aquest Festival de Jam Sessions està pensat per ésser executat per alumnes i professors d'escoles de música moderna i Jazz. Cada dia que fem una Jam, la protagonitzarà una, o potser dues escoles de música representades per un combo de professors i alumnes,  o només d'alumnes. Les escoles que ja han confirmat la seva participació són les millors i més representatives de Catalunya, a més a més de l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç. Ja sabeu que aquesta escola col·labora amb el Jazz Club des del principi, des de la mateixa inauguració que aviat farà 1 any. De fet, la propera inauguració d'aquest Festival de Jam Sessions serà el 27 de juny, en horari habitual, o sigui, a les 22h. Aquest dia celebrarem també el primer aniversari del Jazz Club La Vicentina. Ja tenim tancat el calendari definitiu i per tant us el podem exposar com a primícia. No ens oblidem pas de quines escoles hi participaran, així doncs, ara mateix us les presento considerant la data i el combo de músics que hi participaran.

CONSERVATORI DEL LICEU:                 (JAZZ)	INAUGURACIÓ i CELEBRACIÓ PRIMER ANIVERSARI JAZZ CLUB LA VICENTINA
Quintet d’alumnes de G.S.:	27 de juny     22h..........     diumenge     SALA  XICA LA VICENTINA
GENI BARRY + ESCOLA AMADEUS     (JAZZ)
Combo de professors i alumnes	3 de juliol      20h.........      dissabte       SALA  XICA  LA VICENTINA
TALLER DE MÚSICS:                   (JAZZ)
Combo de professors i alumnes de G.S.:	4 de juliol      20h.........      diumenge   SALA  XICA  LA VICENTINA
ESCOLA EL MUSICAL de Bellaterra     (JAZZ)
Combo de professors i alumnes de G.P.:	9 de juliol      20h.........     divendres     SALA XICA  LA VICENTINA

ESCOLA JAM SESSION + ESCOLA BIG BAND                  (FUSIÓ)
Combo de professors i alumnes:	10 de juliol    20h.........       dissabte     SALA  XICA LA VICENTINA
ESCOLA SUPERIOR MUSICA CATALUNYA    ESMUC                 (JAZZ)
Quintet d'alumnes de G.S.:	16 de juliol    20h.........     divendres     SALA  XICA LA VICENTINA
ESCOLA MÚSICA SANT VICENÇ         (BLUES)	CLOENDA   FESTA MAJOR ESTIU   SVDH
Combo de professors i alumnes	24 de juliol    22h.........     dissabte    PLAÇA SANT JORDI

Ja vegeu el panorama musical que se'ns presenta de cara les tardes - nits d'estiu. Música interpretada pels nostres joves músics de les millors escoles de música de Catalunya. S'ha de dir però, que aquest Festival de Jam Session és un festival obert, la qual cosa vol dir que, qualsevol músic que vingui amb el seu instrument, (excepte si és pianista o bateria, que llavors podrà tocar sense haver-lo de dur) hi podrà participar, una vegada els músics que encetin la Jam hagin fet la seva primera estona d'intervenció. A partir d'aleshores, podran anar pujant els músics que puguin, d'una manera més o menys adequada, interpretar els temes que portin preparats.

No cal dir que us hi esperem a totes i a tots els que durant aquest primer any heu anat venint de manera habitual o no a les diferents convocatòries que us hem anat presentant, i per descomptat que convidem a venir a tothom qui estigui interessat en aquest esdeveniment. Els organitzadors, Joaquín Rabassa i Miquel Tuset.