LLARGA CRÒNICA D'UNA NIT DE MÚSICA AMB MOLTA PLUJA
Això de la pluja ens va fer mal. Nosaltres varem decidir fer els concerts els divendres per les coses del futbol. Que si el dissabte el Barça o l'Espanyol juga a casa, que si el fan per la tele. Doncs s'ha acabat: els concerts els divendres. El que no estava previst és que els divendres plogués. Però renoi, quina p_ _ _ _ a. Va ploure, i més, quan menys feia falta. Passada l'apreciació del Tomàs Molina anirem a lo que ens interessa. El concert de Jazz. Un concert protagonitzat que quatre grans músics: començant pel més jove tenim al Gerard Nieto, pianista també de La Vella Dixieland, l'Esteve Pi, bateria que a més a més el podeu veure a l'Apollo cada darrer diumenge de mes, l'Ignasi González, contrabaixista lleidatà immiscit en l'educació a més de participar en diverses formacions, i ja per acabar el líder del quartet, Toni Solà. L'extensa biografia d'aquest em va fer impossible comentar-la abastament. El concert que ens van oferir va ser, com ja va sent habitual, d'un nivell de primera categoria especial. A mi em toca fer les presentacions, i sempre van sortint prou bé. La d'ahir però, no va anar així. Entre que les amigues i amics col·laboradors que van venir no van omplir les no masses cadires que havíem posat i que l'exposició que havia de fer, de manera oral, sobre un text llarguíssim, donada l'extensa biografia dels músics, doncs tot això va fer que passés del text escrit i improvisés una presentació. Quan passa això, lo més normal és que no et surti prou bé. A mi em va donar aquesta impressió. Després d'aquesta petita relliscada, per la qual demano disculpes a tothom, van pujar els músics dalt l'escenari. Aleshores és quan va començar la nit de Jazz que tots esperàvem. El Toni dalt l'escenari, és un líder sòlid, centrat, segur, i que veus que controla la situació amb total professionalitat. És amable, es presenta amable, parla d'igual manera i toca el saxo amb tota la seva corporació. És expressiu, emotiu i tot ell transmet la música que li surt del cor i del cap. Va començar amb un tema propi, que ens va situar en la ona adequada del què seria la nit. Una nit plena de swing, amb Hard Bop, blues i balada inclosa, passant per diversos estils i diferents compositors.
Dèiem que el primer tema era propi del Toni i dona la impressió que el va dedicar al seu oncle, el tema es diu Oncle Alive. Un bon tema per començar. Va continuar amb un tema ple de swing, Without a Song. El Sonny Rollins en fa una versió excel·lent. Crec que el Toni va comentar que, per ell, el Sonny és un dels millors. Va continuar la nit amb un altre tema propi, The morning Singer. La profusió de temes propis en un músic, dona una idea clara del potencial creatiu que aquest atresora. Al Toni sembla que la composició li va força bé. Va continuar amb un Blues del Randy Weston, el Berkshire Blues, interpretat amb un total feeling. Un tema que el Randy va enregistrar el 1964 inclòs en el treball African Cookbook, i que el Booker Ervin va enregistrar en el treball Structurally Sound el 1966. Aquest blues atípic, ens va captivar per la pròpia composició i també pel gran solo que ens va fer el Toni. Amb un tema del Nat Adderley varem arribar a la mitja part, el tema va ser Wabash. El Toni va fer una referència al Cannonball Adderley, brother del Nat, explicant una anècdota on parlava del seu gran amic i també mestre, Lucky Gury, al qual des d'aquí li desitgem tot lo millor. Al Lucky li hauria agradat veure en directe al Cannonball.
Wabash és un tema del Nat però que el Cannonball va fer seu com un estàndard. El Toni el va interpretar amb el Tenor amb una gran tècnica i gust interpretatiu. Heu de pensar, pels que no hi vareu ser, que en cadascun dels temes, després d'haver-ne fet la introducció, exposant el propi tema, la melodia d'aquest, quasi sempre començava el Toni fent la seva improvisació. Sempre a un altíssim nivell, controlant els sons altíssims al mateix temps que els sons més greus del seu tenor. El seu registre és amplíssim, i sempre tocant amb molta elegància i seguretat. Després d'haver fet la seva improvisació, li tocava al Gerard Nieto fer la seva. Aquest ho va fer a nivell del mestre. Quan tinguem el piano, tots els pianistes que vinguin gaudiran d'allò més en les seves improvisacions, i tots en serem beneficiats. A veure si ho aconseguim! La resta de la secció rítmica va fer també les seves aportacions soloístiques. Tant l'Ignasi com l'Esteve les van fer. l'Ignasi sempre controlant el contrabaix, l'afinació i pulsació tot a la perfecció, mentre que l'Esteve era allí sempre, amb un ritme constant, un swing perfecte, uns redobles fins, suaus, i molts d'ells tocats a un ritme frenètic. Ja ho he dit algunes vegades i ho torno a repetir. l'Esteve és un dels drummers joves de més nivell que tenim a casa nostra. L'he vist al Jamboree acompanyant al Philip Catherine, guitarrista de Jazz Belga, de nivell internacional. També vaig veure'l al Sunset Club de Girona acompanyant al Teo Avery en un concert memorable, del qual vaig tenir el plaer de fer-ne la crònica. Feta l'apreciació de la resta de companys d'escena passem a comentar la segona part. Va començar amb regust a vell, regust a bo, regust a Ben Webster i al seu swing tranquil. El tema del Webster va ser Did you call her today? Aquest tema enregistrat pel bell Webster l'any 1962 en el treball Ben and "sweets" te un swing constant, en el ben sentit "arrastrat" que et portaria a ballar-lo amb la teva millor parella de ball. En el meu cas, a ballar-lo amb la meva cosina Nuri. (des d'aquí un petonet). L'amic del Toni, l'Scott Hamilton, en fa una versió extraordinària amb el també tenor Harry Allen, en el seu treball "Heavy Juice". El Toni ha "mamat" d'aquesta escola, de la dels texans, etc...Després d'aquest gran tema en van fer un del Cedar Walton, el "Holy Land". El Cedar el va fer en el treball "Naima", filla del John Coltrane. Un tema amb més trempera, més modern i interpretat amb una gran tècnica per part de tots els músics. Van continuar amb un tema del Matthew Gee, "Oh Gee", que el Johnny Griffin i el mateix Matthew van enregistrar el 1962 en el treball "Soul Groove". Hard Bop passat pel groove que el Toni Solà quartet ens van oferir per mantenir la pulsió de la nit. Els amics de Sant Cugat, el Carles Escudé em deia, ens falta una balada, i això és el que vam tenir. Una de les millors balades, Toni dixit, Miquel dixit, .....dixit, del Billy Strayhorn i també del Jazz; Lush Life, vida exuberant, que el Toni va dedicar a tots els vivales, vividors, i alguns dels polítics, Toni dixit, considerant el títol del tema. Un tema que el Toni broda, ja ho va fer i ho vaig comentar el dia que van tocar amb l'Scott al Jamboree. Un tema que el pots sentir en versions diverses dels grans mestres, des de John Coltrane a Joe Henderson. John Coltrane fa, en el seu treball del mateix nom, Lush Life, una introducció completa del tema per després fer-ne un solo al seu estil.
El Toni no fa el solo, però com vaig dir, en el mateix tema ja fa tot el que un vol, quan vol escoltar una balada. Va continuar amb un tema del Dave Burns, "Rapid Shave". Un afeitat ràpid és el que ens van fer, un tema ràpid on el Toni i tot el quartet es va posar a mil. El James Carter en fa una versió excel·lent en el seu treball "Present Tense". Jo diria que va ser en aquest tema on l'Esteve ens va fer el seu llarg i trepidant solo. Un solo farcit de dificultat, donada la rapidesa de l'execució a més de les variants introduides de canvis de caixa a bombo, a timbales a jo què sé. l'Esteve is a genius drummer. Després d'això què més es pot fer? Doncs vam retornar a terra amb un tema a l'estil del Webster però ara composat per l'Eddie "Lockjaw" Davis, el Leapin on Lenox. Aquest darrer, el Lockjaw, el va fer en un treball a dues mans amb el també gran saxo, Sonny Stitt, en el treball anomenat pel nom dels dos grans saxos. El tema del propi Lockjaw, farcit de swing "loud" que el Toni va tocar a la perfecció. Ell sap perfectament adaptar-se a l'estil del tema i a l'estil del compositor. Amb aquest regust agredolç van acabar la nit. Agre per la manca d'assistència de personal i dolç per tots els que vareu venir i molt dolç per la feina que van fer els músics. No se'n van anar sense fer el bis de rigor, i que no va ser el Nigth Sound Blues, composat pel Toni (tema que el John Travolta ha inclòs en la seva darrera peli d'acció) sinó que va ser un tema del Charlie Parker, el Yardbird Suite. Aquest tema stàndard del Parker ens va tornar a la crua realitat. La màgia s'havia acabat. No sé com em puc enrrotllar tant, però quan comences a escriure, ho vols posar tot. Tot és impossible de posar, i llavors n'hi poses molt. Ara mateix ja n'hi poso massa. Doncs prou. Us esperem el 19 de març que serà amb el quintet del Biel Amargant. Miquel Tuset.
GABRIEL AMARGANT QUINTET
.jpg)
.jpg){kind=link}
