Jazz Club La Vicentina: desembre 2009

Feliz Año Nuevo 2010

Todos los que formamos parte o colaboramos de alguna manera en el Jazz Club La Vicentina, deseamos que en el próximo año 2010 tengáis una felicidad tan grande, tan grande, tan grande, que podáis decir: ¡ ¡Coño!, que felicidad tan grande tengo.

¡¡ Feliz Año !!

.... y que el Jazz os acompañe !!

THE SHOW MUST GO ON..... ALWAYS by Xavier Borrull

TOTES LES FOTOS DEL CONCERT DE JAZZ DE XAVI FIGUEROLA QUARTET by Xavier Borrull

Proper Concert de Jazz ( Festa Major d'Hivern de Sant Vicenç dels Horts a La Vicentina)

Data: divendres 22 de gener 2010

SWING SET : (la locomotora negra, la vella dixieland, etc..)

Àngel Molas, saxo baríton i clarinet
Sergio Fructuoso, saxo alt
Miquel Donat, trompeta
Víctor González, trombó
Octavi Bañuls, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria

XAVI FIGUEROLA QUARTET: QUARTET DE LUXE

fotos by Xavier Borrull

Hola de nou amigues i amics: el dissabte vam presenciar un concert de Jazz de primer nivell; l'estil de Jazz interpretat és possiblement un dels més moderns que hem escoltat al Jazz Club LV. La proposta que ens va oferir el quartet va ser la de passejar-se per una sèrie de temes una mica lluny del concepte "standard de jazz", ja que els músics interpretats, John Coltrane, Sonny Rollins, Joe Henderson, etc..així mateix ho estan. Un "Love for Sale" seria lo més conegut que vam sentir, a més a més de temes de Coltrane, com el "Giant Steps". La llista dels temes que van tocar, cosa que us donarà una idea de l'estil emprat, és la següent: Cheese Cake, Inner Urge, What´s New, Love for Sale,The Kicker, Oleo, Giant Steps, Skylark, You don´t know what love is, Isotope i Pent Up House. Els músics van demostrar en escreix dalt l'escenari el nivell artístic i tècnic recolzat pel seu historial el qual varem exposar músic a músic just abans de començar. La nit va començar amb un tast de torrons i una copa de cava que els organitzadors varem oferir a tothom qui va venir, en motiu de les festes nadalenques. Els torrons, boníssims, de "Cal Muñoz" (Pastisseria Muñoz) d'una qualitat extra, amb un punt de sal, van estar a l'alçada de la música que el Xavi Figuerola Quartet ens va oferir. D'un a un, van anar fent els seus "solos" en els diferents temes que van tocar. El Xavi Figuerola, impactant, potent, simpàtic, content (és un gran culé) va presentar els temes i als músics. Els seus solos ens van fer adonar, ja des del primer, que la nit no seria "fàcil". De la manera com toques l'instrument, de quines melodies tens al cap, d'un munt d'imaginacions melòdiques que tens, doncs així seran els solos; ell, després de tants anys d'aprenentatge (els músics diuen que sempre s'està aprenent) desgrana una música d'una elaboració, d'un fraseig, d'un coneixement de l'instrument, utilitzant tots els recursos, registres altíssims en el seu tenor P. Mauriat, que ens van meravellar. El Xavi Algans al piano va estar-hi totalment a l'alzada, ja que constantment en els seus solos va demostrar l'altíssim nivell que te. Quan el Xavi Figuerola acabava un solo abandonava l'escenari per deixar-lo a la resta de companys, fent com una mena d’esvaïment. El trio de jazz que queda, quan un solista de vent (p.e.) se'n va, format pels components de la secció rítmica, piano, contrabaix i bateria, és una entitat pròpia, i funciona sola, degut bàsicament a que els tres són instruments rítmics (melòdics també el contrabaix i el piano) Això fa que, quan sents un trio notes que passa quelcom relacionat amb una espècie de confabulació musical, i que allò que sona se senti "quadrat". En aquest format va quedar la formació algunes estones, que era quan el Xavi Figuerola desapareixia en favor dels companys. D'aquests, el Miquel Àngel i el Lluís, contrabaix i bateria, ens van meravellar amb els seus solos respectius. Hem de fer esment als que va fer el Miquel Àngel amb el contrabaix tocat amb “l'arc” de manera molt lírica. Els que va fer el Lluís van ésser a prop d’un mon “afro” sense abandonar l’arrel “jazzística”. El mateix Xavier Algans va fer una “intro” llarguíssima d’un tema increïble així com també el Miquel Àngel va fer-ho de manera similar. En definitiva, va ser una altra nit per no oblidar, una nit per recordar que el Jazz és viu gràcies a que són vives les imaginacions dels músics que l’interpreten. S’ha de dir que els que allí hi érem, vam respondre als requeriments dels músics, si entenem això com a respecte, silenci, gaudi, etc..Ells mateixos ens comentaven en finalitzar la bona feina executada, que aquest “bolo” era un d’aquells que s’agraeixen, per tot això que hem dit de com el públic, nosaltres, vam acceptar la proposta presentada. Doncs res més, gràcies a totes i a tots els que vareu venir, gràcies als músics i ja per acabar, desitjar-vos un bon Nadal i un millor 2010. Us esperem el 22 de gener (Festa Major) a la Sala Xica per gaudir, escoltant i ballant amb els Swing Set. Miquel Tuset.

ÁNGELA SUAREZ QUINTET al Club de Jazz de Sant Cugat

Hola de nou a tothom: varem anar a veure l'Ángela Suárez Quintet al Club de Jazz de Sant Cugat i hem de dir que ens va sorprendre molt. Sabíem que anàvem a veure una artista polifacètica, i que el Jazz no seria "standard", però tot i això, ens va demostrar de quina manera una artista sap moure's dalt l'escenari. De quina manera més particular va saber comunicar-se amb el públic assistent. No només va cantar, que això ho fa molt bé, sinó que, a més a més, ens va explicar diverses anècdotes, algunes de divertides, entre tema i tema. Va tocar diversos estils, tots molt ben interpretats, tant de boleros, com algun standard, com també algun tema pop, per arrodonir-ho amb un tema del Serrat, "paraules d'amor" que ens va entendrir força. L'Àngela s'acompanya d'una formació sòlida, que fa el seu treball d'una manera molt elegant i d'una indiscutible qualitat. Al piano, José Alberto Medina, músic canari, va tocar amb molta sobrietat els dos teclats que tenia dalt l'escenari. Un Jepp Rassmusen al saxo tenor, un Martin del 39, que el va fer sonar "antic" en uns solos molt ben treballats. Al contrabaix hi havia Paco Weht, músic argentí, de molt prestigi i que el març d'aquest any va acompanyar al Biel Amargant en aquest mateix espai, "la llibreria el Siglo" del Mercantic. I ja finalment teníem a la bateria Ramiro Rosa, també argentí, que va contribuir a que la nit resultés rodona del tot. Els nostres amics del Jazz Club de Sant Cugat ens sorprenen a cada concert, però sempre mantenint la qualitat. Felicitats amics!! Ens veiem el proper dissabte!! Miquel Tuset.

ÁNGELA SUÁREZ al CLUB DE JAZZ de SANT CUGAT

El proper divendres 11 de desembre anirem al Club de Jazz de Sant Cugat a la llibreria "El Siglo" (a prop del Belgrado) a veure la nova proposta que ens ofereixen. El concert comença a les 22h. tot i que es pot fer un "pica pica" cap a les 21h. que és opcional. Es tracte del quintet de la Ángela Suarez, artista polivalent, acompanyada d'un grup de músics de Jazz de primer nivell. Vejam com es manifesta la mateixa artista:

El Jazz em va donar tot allò que podia desitjar; la màxima creació en aquell moment “de duende” on la veu junt amb els altres instruments es troba en una unió indescriptible.
Aquest concert és el recull d’algunes de les cançons que més m’han influenciat i que han format part de les meves vivències. Conté un repertori especialment escollit, es un passeig per autors clàssics com; Rogers, Hart … Per contemporanis com Billie Joel, Stevie Wonder, Fito Páez o Armando Manzanero. Tots m’han apropat a la essència jazzística de la manera més sincera i sense prejudicis. Només música i creació.
M’acompanyen una formació de músics de màxim prestigi i talent: Jeppe Rasmussen al saxo, José Alberto Medina al piano, Paco Weht al contrabaix i Ramiro Rosa a la bateria. No us ho perdeu.

Ens veiem el divendres. Miquel Tuset.

FOTOS DEL CONCERT SHEIMAN, TERRAZA & ÁLVAREZ by Xavier Borrull

UN PIANO PER A LA VICENTINA

Doncs sí, ens aniria molt bé poder disposar d’un piano per a l’entitat. De fet en teníem un, però en una nit de trons, també es va destronar la Vicentina, i allí a baix, desdibuixat per la runa, es va “mal vendre” a un particular. Aquest, no ens el vol re-vendre tot i ésser proper al final del camí, no el piano no, aquell que el va “ben comprar”.

Us preguntareu el perquè necessitem ara un piano i no abans. I us contestarem; és que abans també el necessitàvem però vam anar tirant. Quina coral no necessita un piano! Quin teatre no necessita un piano! Quantes coses podríem fer amb un piano, tant a la coral “El Llesamí” com també a l’elenc teatral. Segur que millorarien les interpretacions d’uns i dels altres. Però a més a més des del juny, tenim una nova secció dins l’entitat que sembla que rutlla força bé, si considerem les actuacions que han fet i el públic que hi ha anat. Es tracte del Jazz Club la Vicentina, nova secció dins de l’àmbit musical dedicada a programar concerts d’aquest tipus de música, el Jazz i també el Blues. A aquesta secció també li aniria molt bé disposar d’un piano. Motiu; doncs que no hi ha cap pianista que es carregui el piano a l’esquena per anar a tocar. Com que no són rucs, no el porten, i per contra porten un “teclat” que no sona ni de bon tros com un piano de “veritat”. Tots aquests motius van provocar que se’ls hi acudís als “responsables” del Jazz Club la Vicentina, d’organitzar una “rifa” per poder-lo aconseguir, aquest benvolgut piano. Van pensar que, com la salut és fonamental per a la vida, i que tothom la cerca, doncs “rifar” un cap de setmana per a dues persones, amb massatge i dutxa inclòs, a l’Hotel Hipòcrates, a Sant Feliu de Guíxols, podria ser una cosa interessant per a tothom. Doncs us demanem això, una petita col·laboració de 5€ per poder, entre tots, aconseguir un piano per a la Vicentina, i que a qui li toqui, que s’ho passi bé. Salut i moltes gràcies. Miquel Tuset.