AZZANGO A LA NOVA JAZZ CAVA DE TERRASSA

Hola amigues i amics: ahir 30 d'octubre vam anar a a la Nova Jazz Cava a veure i escoltar el grup AZZANGO el mateix que tindrem entre nosaltres el proper dijous 5. Us haig de dir que va ser una gran sorpresa, tot i que no tant, ja que ens havien passat uns temes en mp3, i després d'escoltar-los vam pensar que tenir-los entre nosaltres seria com un regal caigut de l'univers..... El directe però, ja ho sabeu, és molt diferent i si els músics són com cal, que sempre ho són, doncs encara és millor que la música enregistrada. Així va ser tota la nit, amb una entrega total, amb moltíssimes ganes i una gran qualitat. La música que fan, ja ho veureu si veniu, no és un Jazz Tango total, ja que de l'Astor Piazzola toquen alguns temes, no masses. Aquest músic argentí va fer unes composicions d'una dificultat, bellesa i musicalitat certament increïbles. Doncs AZZANGO no és només Astor Piazzola, són ells amb les seves composicions de gran nivell i sobretot gran tècnica interpretativa. Tots els músics componen i toquen les seves composicions mantenint un estil, el seu estil, que està immers totalment dins del Jazz. A destacar la tècnica instrumental que ens va demostrar el Dimitri a l'acordió i amb un instrument, barreja d'harmònica i acordió, ambdós amb una sonoritat extraordinària, moltes de les vegades d'una suavitat i tendresa excelsa. Van passar d'un Jazz íntim a un Jazz vibrant, aquest darrer, amb el Sebastien a la bateria amb una força rítmica increïble. El Josep toca el baix elèctric amb el qual ens va fer gaudir amb uns solos de gran nivell, tocant també algunes de les seves composicions. Ell és qui s'encarrega de comunicar-se amb el públic i ho fa amb naturalitat i simpatia. Josep Manresa és un músic català afincat a França on va poder continuar els seus estudis musicals i poder formar part d'aquest grup de Jazz tan personal. Finalment l'Alix al piano va tocar-lo amb un gran lirisme i també més percutiu i per tant més rítmic. Els seus solos van anar en "crescendo" arribant a un gran nivell. Va demostrar que els seus estudis són clàssics però que després s'han omplert de tot el món del Jazz. És un grup compacte, amb una música identificada i identificable, AZZANGO, però són més que tot això; són quatre amics que gaudeixen dalt l'escenari amb molta complicitat i bon rotllo, i sobretot, tenen clar el perquè estan allà dalt; per fer-nos gaudir a tots nosaltres. Això darrer us asseguro que ho aconsegueixen totalment. El dijous veurem un concert extraordinari. Fins dijous. Miquel Tuset.

A TOTS ELS NAVEGANTS.......EL 5 DE NOVEMBRE A LES 22H A LA SALA XICA

Hi ha una lleugera modificació pel que fa al concert de Jazz que farem el 5 de novembre. Existeix la possibilitat que vingueu sopats o sense sopar. Si veniu sopats l'entrada serà de 8€ sense consumició pels amics col·laboradors i de 11€ també sense consumició per la resta d'amics. Si veniu al sopar concert el preu es manté per 15€ i 18€ tal i com havíem anunciat. El sopar- concert consistirà en entrepans més veguda i entrada. Els músics que venen aquest dijous 5 de novembre són un quartet i el cost d'aquest espectacle el podrem assumir amb el preu de les entrades i si a més a més veniu uns quants. Aquest Club de Jazz la Vicentina ha realitzat ja 5 concerts i tots ells sense cap subvenció. De moment ens n'anem sortint, tot i que estem a zero € de caixa, però hem constatat que l'assistència ha anat minvant. No us sembla bé la programació que fem? En tot Sant Vicenç no hi haurà 50 persones que els hi agradi el Jazz i el Blues? Ànims companyes i companys, gaudim de la bona música a casa nostra i mantinguem entre tots aquesta iniciativa. Us hi esperem. Miquel Tuset.

MIQUEL TALAVERA TRIO.....JAM....I.....JOAN PAU COMELLES. LA PRIMERA JAM DE BLUES !!!

Hola a tothom de nou.

La nit d’ahir va ser bastant especial per diversos motius.

El primer i que sembla que no hi ha manera de solucionar és la simultaneïtat d’ofertes teatrals i musicals que es fan a Sant Vicenç en el mateix dia. Això ens afectava a nosaltres degut a que justament s’estrenava ahir mateix un musical en una altra entitat mentre nosaltres havíem de fer un concert de Blues. El diumenge 25 d’octubre això mateix li afectarà a la pròpia Vicentina com entitat, ja que faran una obra de teatre el mateix dia que, a l’altra entitat hi tornaran amb el musical. No hi pot haver manera que ens posem d’acord per no haver de competir en àmbits culturals, les dues o tres entitats que fan aquest tipus de programació i la fan el mateix dia? No en podríem parlar i establir un calendari que segur que beneficiaria a tothom? Voleu dir que no? Pel que jo he pogut esbrinar, hi ha tossuts que no han volgut canviar cap data quan encara era possible.

El segon és el fet d’introduir un concert de Blues dintre de la programació “estàndard” de Jazz. Fins el divendres portàvem 4 concerts de Jazz; ara ja podem dir que a més a més n’hem fet un de Blues. Hem de dir que l’assistència del personal va ser generosa i suficient per poder fer front a les despeses que un muntatge com aquest implica. Vam veure cares noves i estimades cares amigues amb les quals ens retrobem a cada concert. Gràcies a ambdues cares. Vam constatar doncs que hi ha en aquest poble, públic de mitjana edat que, tot i els anys, encara li agrada gaudir amb una música, Jazz o Blues, que no és la que s’escolta ni a la Tele ni al gimnàs, ni a les discos, ni a.....Això ens anima a continuar programant Jazz i també Blues. Ho farem, no patiu!

El tercer és el magnífic concert que vam poder gaudir el divendres 23 d’octubre a la Sala Xica de la Vicentina. En Miquel Talavera Trio ens va oferir una primera part de Blues i Blues Jazzero del bo i millor. Van començar amb un blues fantàstic on el Miquel va fer sonar la seva Telecaster de cinquanta mil maneres diferents. Ell també fa de cantant, de bon cantant “d’home del sud”, ja que una mica això semblava el seu to de veu. Els temes que van tocar van ser aquests, tot i que l’ordre pot ser que no sigui el correcte.

Well you needn't (Monk)

Talk to me baby (Elmore James)

I'm walking (Fats Domino)

My little suede shoes (Charlie Parker)

So What (Miles Davis)

Amb aquest tema va acabar la primera part; amb regust a Jazz. Segur que el Miquel ens va voler fer aquest regal a tots els presents, de manera especial als aficionats al Jazz.

Hem de comentar que la qualitat musical que vam poder gaudir va ser d’un nivell elevat. Tant el Ballester com el Santamaria van realitzar la seva tasca de manera excel·lent. El Miki a més a més ens va fer veure amb els diversos solos que va realitzar, tot i la seva joventut, que te un futur musical assegurat sense cap mena de dubtes. El Miquel Ballester ens va tocar la bateria amb una suavitat digne de menció donada el tipus d'audiència més acostumada al volum dels concerts acústics de Jazz. I del Miquel Talavera només hem de dir que va ser un luxe tenir-lo entre nosaltres, fent-nos gaudir de veritat amb els solos inversemblants que realitzava constantment.

La segona part va ser l’hora de la Jam; amb aquesta activitat estem aconseguint que els joves músics tinguin una oportunitat de compartir escenari amb músics professionals de gran talent. Això també va passar el divendres 23 d’octubre on van participar joves músics que també ens han acompanyat en d’altres Jams i d’altres que van venir de Barcelona. La primera sessió la van inaugurar el Daniil i l’Albert, acompanyats de la secció rítmica del trio, o sigui el Miquel Ballester a la bateria i el Miki Santamaria al baix elèctric. Van tocar un parell de temes de blues, i hem de dir que, tant el Daniil com l’Albert van demostrar saber estar a l’escenari, amb plena concentració i bon treball musical. Tots vam aplaudir satisfets per la feina que van fer els joves músics. Després va sortir la Marina a cantar també un parell de temes. Va començar amb el Rock me Baby, aplaudit també i seguidament va fer el Georgia on my mind. La Marina aquest tema quasi el broda. El canta amb molt de sentiment i controlant perfectament els diferents registres, des del més baix fins el més alt, amb molta prudència. Molt bé també per la Marina, que també mostra una gran progressió. Després va sortir el Xavi a tocar la bateria el qual va gaudir de la música que sí que li agrada interpretar, i també ens va fer gaudir a nosaltres. Un altre bateria va pujar dalt l’escenari, el Sergi, el qual ens va interpretar un tema estàndard de Jazz, el Cantaloupe Island, del Herbie Hancock, amb molt més ritme i funky que el propi autor. Molt bé pel Sergi que es va estrenar en una Jam de Blues a Sant Vicenç. Segur que ens acompanyarà més vegades. Després vaig sortir jo a tocar un Blues amb el meu saxo alt que més o menys també va sonar. Semblava que això seria tot, però lectores i lectors, el millor encara havia de passar.

El quart motiu per a convertir la nit es especial va ser la presència entre el públic de l’harmonicista Joan Pau Comelles. Quan el van anunciar em vaig sobresaltar, car jo sabia de la importància del personatge, i així ho vaig anunciar. Hei... tothom ha de saber que aquest senyor està considerat un dels millors harmonicistes d’Europa. I de quina manera ho va demostrar! Vam sentir una sèrie de sons, rapidíssims alguns, lents i dolços uns altres, suaus els demés però tots amb una contundència interpretativa impressionant. Estàvem escoltant una veritable harmònica de Blues. Podies tancar els ulls i et podies veure a tu mateix prop del Mississipi, en un barri de Nasville, en un........Blues.

Vam quedar com estabornits per la qualitat de la qual tots estàvem gaudint. El trio s’havia convertit en un quartet. Alguns dels temes que van tocar van ser Just because i Don't you mess with me. Quin regal tan inesperat ja quan tots estàvem plens de satisfacció musical. Era ja tard, però ens vam quedar a escoltar el quartet fins que van tocar la darrera peça. Nosaltres encara en volíem més i més ens en van donar. Van acabar amb un esplèndid It's a wonderfool world, tocat amb una tendresa excelsa.

En definitiva va ser la primera nit de Blues al Jazz Club la Vicentina, i el Miquel Talavera, Joan Pau Comelles, Miquel Ballester i el Miki Santamaria ens en van fer els honors. Gràcies a tots ells. Segur que els tornarem a veure. Miquel Tuset.

AZZANGO EN CONCERT- DIJOUS 5 DE NOVEMBRE

El dijous 5 de novembre tenim un altre "sopar calent-concert" a la Sala Xica amb un grup de Jazz vingut del veí país anomenat França. El grup es diu AZZANGO i si us hi fixeu bé, li manca la J de Jazz i la T de Tango. O sigui que fan, com ja heu endevinat, Jazz-Tango. Són un quartet on a més a més de la secció rítmica bàsica, piano baix i bateria, ells hi incorporen un acordió. Aquest és l'instrument solista i el que ens recordarà temes de Jazz amb sabor a Buenos Aires. Això s'ho va inventar un gran músic argentí anomenat Astor Piazzola, gran acordionista i bandoneonista. El grup que us presentem "baixa" de França en motiu d'unes actuacions contractades a dos llocs de gran prestigi. El primer lloc és el Festival de Jazz de Girona i l'altre és la Nova Jazz Cava de Terrassa, a més a més d'altres actuacions que faran en diverses poblacions del nostre país, com és ara la que faran aquí, a Sant Vicenç dels Horts. El preu del sopar calent i concert serà de 15€ pels amics col·laboradors i de 18€ per la resta d'amics. Us hi esperem. Serà però el darrer dijous, ja que sembla que no és un dia adequat Miquel Tuset.

Concert de Jazz a Sant Cugat

Para sacudirme de encima la sensación de “convidad de pedra”, o como diría Francisco Umbral de “tonto útil”, me atrevería a añadir a la crítica del concierto celebrado en la Librería El Siglo Mercantic el pasado sábado 17 de Octubre, organizado por el Club de Jazz Sant Cugat, realizada por mi compañero Miquel Tuset, cuatro palabras: sentimiento, talento, corazón, pasión.

Dicen que hay músicos buenos y buenos músicos; pero en el caso del trio formado por Ignasi Terrasa, Susana Sheiman y Manel Alvarez, ambos calificativos se confunden en una especie de simbiosis musical que en determinadas ocasiones alcanzan momentos inolvidables de buen jazz.

…. y no olvidéis nunca que “el ruido es inversamente proporcional a la inteligencia” ( A. Schopenhauer ).

Joaquin Rabassa

CONCERT DEL TRIO DE L'IGNASI TERRAZA, SUSANA SHEIMAN I MANEL ÀLVAREZ A SANT CUGAT

Dissabte 17 d’octubre hi va haver una actuació de Jazz al Mercantic de Sant Cugat de molt alt nivell. Vam veure dalt l’escenari el trio format per Susana Sheiman a la veu, Ignasi Terraza al piano i Manel Àlvarez al contrabaix, tres músics del bo i millor en la seva especialitat. D’entrada només comentar-vos que la presència i els ànims de la Susana ens va donar pistes de com seria la nit. Ella és una persona molt agradable, molt simpàtica i que el primer que fa és preguntar al personal... Qué, teneis miedo? Gracias por haber escogido el Jazz para pasar un rato agradable...Ja començant així ja veus que les coses aniran prou bé, com així va ser.

La vetllada va estar dividida en dues parts, començant en la primera amb un tema del Duke, Take the A train. Van continuar amb un altre tema amb molt de swing, I've got the world on the string per fer-nos després una bossanova del Jobim fantàstica, Chega de Saudade . Després ens van introduir a les balades amb un altre tema del Duke Ellington I'm my solitud, on aquest trio ens va mostrar la veu de la tendresa i que nosaltres, ja en començar, vam quedar-hi enganxats. Si després de la pena l’alegria, després de la foscor, la llum. Així és com ens ho va dir la Susana; ara toca veure la llum amb el tema I'm begining to see the light. La primera part va acabar amb un estàndard, All of me, un tema que, cantat al ritme que ells van emprar va obligar a la Susana a "tocar" diversos instruments amb la veu.

A la segona part els tres músics ens van demostrar encara més la seva qualitat i entrega, ja que van estar dalt l’escenari una hora més. Van començar amb el tema Until I met you un tema d’aquells que es ballen, amb un swing divertit i que t’incita al bon rotllo, Després van continuar amb el Love me or leave me, estima’m o deixa’m en pau. Després de la pressa, la calma de camí del Close your eyes, tema melancòlic que la Susana, amb la seva veu va aconseguir la nostra total atenció. La nit va continuar amb temes més rítmics i d’altres més melòdics com el Lush life. Tots d’una qualitat interpretativa d’altíssim nivell. Es van passejar pel bolero del Armando Manzanero, Contigo aprendí amb una tendresa increïble per després fer un Duke, el Caravan que ens va transportar a les mil i una nits. Fins i tot ens van regalar un Gospel fantàstic, en el qual la Susana ens va fer veure encara més la seva negritud. Encara ens regalarien amb dos bisos els quals ens van deixar un regust d’orella que encara ens dura als que hi vam assistir. En definitiva una nit fantàstica, donada la qualitat interpretativa de cadascun dels seus membres.

Si parlem de cadascun d'ells podríem dir que el Manel és, en els seus solos, un dels contrabaixistes més melòdics del país; que la Susana és la cantant més "black" que canta per aquests contrades amb uns recursos impressionants. Ella a més a més de cantar amb una de les veus més melòdiques del país i amb un gran registre de veu, és dalt l'escenari una vertadera actriu. És una de les poques cantants en que la seva interpretació gestual arriba quasi al nivell que te com a cantant; que de l'Ignasi no fa falta que en diem no gaire, ja que ell és un dels millors pianistes del país, per no dir que és el millor. El seu domini del piano, sigui quin sigui, és total; passa per tots els estils i utilitza recursos estilístics diversos dintre de temes diversos, en fi, un luxe escoltar de prop a l'Ignasi amb una formació, la del trio, que permet encara més esbrinar tots aquests detalls. Només has de voler-ho escoltar i deixar-te portar. Van ser quasi dues hores d'un gran concert de Jazz i que realment ens va fer passar una molt bona estona. Miquel Tuset.

GRAN SOPAR-CONCERT de JAZZ amb el D.J. FOSTER and FRIENDS

Hola a totes i a tots els seguidors i amics del Jazz Club la Vicentina. El dijous 15 d'octubre vam assistir a la darrera sessió de Jazz a la Cuina d'en Toni. Ens esperàvem més col·legues però tot i així, la trentena que hi vam ser vam gaudir d'allò més. Aquest ha estat el concert de Jazz més agosarat i menys estàndard dels que hem fet fins ara, i que ja en son quatre! La formació ja la sabíem però no la coneixíem, i el que ens està passant és que, en cada concert ens sorpren la qualitat tècnica dels nostres músics. Els que ens van acompanyar el dijous, un quartet format pel Jaume Llombart a la guitarra, en Voro García a la trompeta, el Jo Krause a la bateria i el D.J. Foster al contrabaix, ens van deixar de pedra amb la seva sonoritat, suau moltes vegades i més parkiana d'altres. Els temes que van anar sorgint van passar per Charlie Parker i van continuar amb improvisacions, per cadascun dels instruments, amb una gran qualitat. En Voro García ens va sorprendre amb un fraseig a la trompeta, nítid i gens escridasser, cálid sobretot, i amb cada nota al seu lloc, si se'm permet aquesta apreciació. Va ser excel·lent la interpretació d'en Voro, en cadascun dels temes i també després a la Jam. En Voro ens va fer entendre les moltes vegades que havia sentit al Lee Morgan, Miles Davis, Freddie Hubbard, Cliford Brown, etc..El Jaume Llombart va tocar la guitarra amb suavitat també, molta velocitat en alguns solos, unes pauses molt ben trobades en les seves improvisacions, detall aquest comentat per un gran amic nostre i professor de saxo a l'Escola de Música Moderna de Sant. Vicenç, en Toni (Pato). Ell em va fer esment d'aquest detall, el que fa referència a l'espai que hi ha d'haver entre la seqüència de "preguntes-respostes" que se solen fer en els solos, i les pauses que hi ha d'haver perquè aquest soni de manera adequada. El Jaume també s'ha escoltat als grans mestres de la guitarra de Jazz, en John Scofield, Joe Pass, i un llarg etcètera. Pel que fa al Jo Krause, a mi particularment em va sorprendre la manera de seguir i mantenir el ritme, que de vegades, degut a la seva mestria semblava que no el podies seguir. Els constants suaus redobles, tocs als plats i al charles, bombo i timbales succseïen constantment, quasi sense parar. Així va anar fent tota l'estona fins que, cap al final ens va fer un solo de bateria d'aquells que finalment dius collonut noi! Finalment el D.J. Foster ens va demostrar com es domina el contrabaix i fins i tot la guitarra, això en la Jam. El Dee Jay és una persona simpàtica i prou comunicativa, ell te sang espanyola (de Càdis) i americana del nord i va ser qui ens va presentar els temes que van anar tocant. Van descansar uns minuts i després ja van començar amb la Jam. Juntament amb el quartet van baixar també de Begues tota una colla de músics, que van poder participar a la Jam. A la primera formació de la Jam, el D.J. va descansar i si va posar un jove músic amb el seu baix elèctric, acompanyat també pel Toni amb el seu saxo alt, no habitual en ell, ja que sempre ens ha acompanyat amb el seu tenor Selmer Mark 6. Després va sortir el Xavier a la bateria, amb una jove cantant també de Begues que ens va cantar un bolero amb una veu preciosa. També la Marina ens va cantar un tema clàssic, un Funny Velentine que ens va fer posar la pell de gallina. En fi, que vam passar una nit esplèndida de música, un bon sopar, amb molt bona companyia i molt bon rotllo. Hem d'agrair des d'aquí als amics col·laboradors, que ens han donat suport en aquests dos darrers concerts, la seva implicació a la "causa", ja que gràcies a ells hem pogut fer net. Ara ja en són 11 els amics col·laboradors i esperem que en els propers concerts ens doneu, vosaltres els que us llegiu aquestes lletres i encara no ho sou, el suport que necessitem per tirar d'aquest carro musical. I ja per acabar, agrair la presència dels nostres amics del Club de Jazz de Sant Cugat, en Carles Escudé i Carles Sampietro. A tots dos una forta abraçada i que continui la nostra amistat i comunió entre ambdós Clubs de Jazz. El dissabte ens veurem per gaudir amb el trio de l'Ignasi Terraza. Miquel Tuset.

Miguel Talavera Trio

El divendres 23 d'octubre tenim actuació a la Sala Xica on el Miquel Talavera Trio ens farà un concert-jam de Blues.

Començarem a les 22h i el concert tindrà aquest perfil: el trio del Miquel tocaran una bona estona sols interpretant temes de Blues. Farem una mitja part i després s'incorporaran els músics que hi hagi a la sala per començar la Jam de Blues. Aquest serà el primer concert que farem de Blues, i tot i la diferència existent amb el Jazz, que tampoc no és massa, us hi esperem a tots per gaudir d'una nit amb una mica més de ritme. Parlar del Miquel Talavera és parlar d'un dels millors guitarristes de Blues que tenim a casa nostra. En Miquel és també professor de guitarra elèctrica a l'Escola de Música Sant Vicenç on hi treballa també, com a professor de bateria el Miquel Ballester, company en el seu trio de Blues. El Miquel Talavera ha col·laborat amb músics d'altíssim nivell com són la Big Mama, cantant de Blues, amb en Joan Pau Comelles, un dels millors armonicistes d'Europa, etc... En Miquel lidera diverses formacions totes d'un gran nivell. La que potser és més coneguda és la del "Sultans of swing" on versiona o quasi recrea temes dels Dire Straits. En l'altre formació on comparteix lideratge amb diversos professors de l'Escola de Música Sant Vicenç, toquen temes més acústics; temes més a prop del Country-Blues, si no m'equivoco. En fi, un músic complet i excel·lent guitarrista. A més a més del Miquel Ballester en el trio hi ha una jova promesa del baix elèctric. Un noi, que per la seva joventut ja toca el baix elèctric com tot un professional experimentat. Segur que en sentirem a parlar. Es diu Miki Santamaria.

Concert de Jazz a Sant Cugat

Us comuniquem que els nostres amics del Club de Jazz de Sant Cugat han programat un nou concert de Jazz. El format serà de sopar-concert, opcional el sopar, i intervindrà el trio de l'Ignasi Terrazza al piano, amb Susana Sheiman a la veu i Manel Alvarez al contrabaix. El sopar començarà a les 21h mentre que el concert ho farà a les 22h. Ens trobarem allà? Miquel Tuset.

JAMS A LA BOHEMIA DE SANT CUGAT ELS DIUMENGES

Doncs sí, ja han començat les Jams a la Bohèmia de Sant Cugat. El diumenge 4 d'octubre vam assistir-hi, tot i que no ens vam poder quedar a la Jam, varem veure com el trio format pel David Mengual al piano, Giulia Valle al contrabaix i Oriol Roca a la bateria ens van fer una demostració de compenetració musical absoluta. En David començà a tocar uns quantes tecles, i allò ja era l'inici d'un tema, sense títol, que ell mateix s'encarregà d'anar desenvolupant. Mentre la Giulia i l'Oriol esperaven el moment per intervenir-hi i ja l'acompanyaven de seguida. Ja teníem un tema sobre el qual improvisar. Cada vegada que hem vist a la Giulia tocant el contrabaix hem vist com gaudeix de la música fins i tot quan la toquen els companys i ella l'escolta i la "veu" per així poder-s'hi ficar plenament. A la Bohèmia va fer el mateix; gaudir de la música constantment i de manera totalment concentrada. En David Mengual, que és el contrabaixista dels The Diego Brothers, ens va sorprendre amb la facilitat com anava construint el seu llenguatge amb el piano, que no és el "seu" instrument. Però ja ho sabem, els nostres músics son uns "cracks". L'Oriol va acompanyar-los amb molta discreció, poc soroll i un gran control dels plats i platerets que ell incorpora a la seva Sonor. Els redobles van estar fets amb una exquisida suavitat. Molta de la seva interpretació va anar marcada pel swing dels plats, charles, caixa, etc.. i de tant en tant aquest ritme es tornava a perdre en la investigació pianística del David. Van fer el mateix durant tota la primera part, que és l'estona que nosaltres hi vam ser, i ens vam perdre la segona per motius diversos relacionats amb la salut. Hi vam anar dos Carles i jo mateix. Allà varem estar xerrant amb una colla de joves músics que porten la part musical de la Bohèmia, i vam sortir amb la convicció que ens tornarem a trobar. Estan convidats a venir al Jazz Club la Vicentina, i segur que algun dia hi vindran. Miquel Tuset.