Jam amb el D.J. Foster & friends a la Cuina d'en Toni

El dijous dia 15 d'octubre tindrem una Jam amb el D.J. Foster and friends a la Cuina d'en Toni on farem el "sopar concert".
Per motius diversos, aquest sopar concert serà el darrer que es farà a la Cuina d'en Toni. Per què tothom qui vingui pugui sopar i seure a taula convindrà fer la reserva al telèfon 93 656 34 60. El preu del sopar-concert serà de 20€ tot inclòs; sopar (dos primers i dos segons), primera beguda i entrada concert.
Per parlar de la formació hem de dir que D.J. Foster toca el contrabaix, Voro Garcia la trompeta, Jaume Llombart la guitarra elèctrica i Jo Krause la bateria.

El D.J. Foster i amics viuen a Begues on hi ha una comunitat de músics de molt nivell vivint allí, com per exemple, Jordi Rossy. Mirarem que el Jordi vingui algun dijous, ja que ell és un dels millors músics d'aquest país, amb instruments tant diversos com la trompeta, el piano i la bateria. Tots ells, els músics, sembla que han abandonat el soroll i disbauxa de la gran ciutat per gaudir de la pau i tranquil·litat d'un lloc com Begues. Segur que ho passarem força bé. El sopar començarà cap a les 21h i fins les 22h que és quan començarà el concert-jam. Primer tocarà el quartet uns quants temes, per després incorporar-se la resta de músics, també de Begues, o els que es vulguin incorporar que hi hagi al local per així poder començar la Jam.

GRAN ACTUACIÓ DEL QUINTET DE L'ANNA LUNA

Hola de nou amants del Jazz: el dissabte 26 de setembre vam viure una de les millors nits de Jazz que segur mai s'han viscut a Sant Vicenç. Això és tant positiu com que ens fa entendre que anem millorant amb les diferents propostes que us anem oferint. Ahir però, no vam omplir la Sala Xica, ja que faltava molta gent que segur que hauria vingut a no ser de....Tot i això, els que hi vam ser, una trentena de embadalits, vam gaudir com mai a casa nostra. La música fluia amb llibertat, serenitat, profunditat i harmonia. Una harmonia portada a la màxima expressió pels que eren dalt l'escenari. Tots ells ens van demostrar el perquè eren allà dalt. La professionalitat vesava per l'escenari, però el que va ser més important era l'amor per la música que ells ens transmetien. Els diferents solos van anar desfilant l'un darrere l'altre amb tendresa, algunes vegades, amb energia, d'altres i amb sabiesa totes les vegades. Els músics de casa nostra són uns mestres de veritat, i els mestres en saben, en saben molt del què ensenyen. Parlar com ho faig de tots plegats és més fàcil que parlar de cadascun d'ells, tot i que ho hauré de fer, oi? Costa però perquè no sabria per qui començar. Ho faré doncs començant amb l'Anna, que per això és la líder del quintet. l'Anna te una de les veus més maques de l'escena d'aquest país. Te una veu preciosa, melosa moltes de les vegades (serà correcte aquest adjectiu?) i amb un swing fantàstic. Però a més a més, és una gran persona. És una persona encantadora, molt simpàtica, molt senzilla, i que no se li ha ficat al cap l'èxit que té i que segur que tindrà encara més. Canta com els àngels. Ens va cantar alguns temes del seu disc "Anna Luna, Sketches", i d'altres que enregistrarà en el seu proper, un dels quals va ser una versió fantàstica del Mediterràneo, del J.M. Serrat. Una de les millors versions que s'ha fet mai d'aquest tema, Carles Sampietro dixit. El quintet estava format per una base rítmica, la veu de l'Anna i el Saxo tenor i flauta del Víctor de Diego. La base rítmica estaba composta per Jaume Vilaseca al piano, Curro Gálvez al contrabaix i Roberto Faenzzi a la bateria. Cadascun d'aquests músics va fer els seus solos, fantàstics tots, a més de mantenir la secció rítmica tota l'estona d'una manera impressionant. Remarcables els solos que va fer el Jaume al piano, amb un ritme i musicalitat increïble. El Roberto també ens en va fer alguns de impressionants, de la mateixa manera que també els va fer el Curro. Ja sabem de la difcultat de tocar "la berra" i en Curro n'és tot un mestre. Què podríem dir del Víctor de Diego, doncs el que tothom qui va venir ara ja sap, que és un dels millors saxofonistes de l'estat espanyol. En Víctor va tocar el saxo tenor i només va tocar la flauta en el Mediterráneo de Serrat. Els solos que ens va fer van ser d'una dificultat i d'una claredat d'idees impressionant. Ell toca amb tal naturalitat que, des de fora, sembla que allò que fa sigui molt fàcil, però res de res. La seva imaginació, a l'hora d'improvisar és immensa, i la seva tècnica doncs també. En poques paraules, la nit del dissabte 26 de setembre va ser una nit única. Els que vareu venir, doncs ja ho sabeu, expliqueu-ho als vostres amics, i així en serem més el proper sopar-concert, que de segur també us agradarà i que serà el proper dijous 15 d'octubre a la Cuina d'en Toni. Podeu sentir tot el concert enregistrat amb un ZOOM H4, que és una bona màquina, però que degut que el GCAST n'ha reduit el bit rate per poder-lo penjar al blog, el so ja no és tan bo. Demano disculpes a l'Anna i companys si el so no és l'adequat. Tot i que sí que és un mirall del què vam sentir. Miquel Tuset.

24/09/09 1er PROGRAMA DE RÀDIO de JAZZ i BLUES a R.S.V.

Hola a totes i a tots els aficionats al Jazz i al Blues; ens tornem a trobar. Ara és però per comunicar-vos la bona notícia que ja diu la capçalera d'aquesta entrada. El dious 24 de setembre, dia de la Mercè, vam començar un nou programa de ràdio, de Jazz i de blues, a R.S.V. als 90.2MHz. Aquest programa el farem cada dijous de 22h a 23h. Vam inaugurar fent-li un homenatge al Tete Montoliu, pianista català. Vam fer també dues entrevistes a dos músics que d'alguna manera havien estat amb ell, en Geni Barry i l'Horacio Fumero. Vam posar discos del Tete, vam comentar part de la seva història, en fi, vam recordar-lo de la millor manera possible, parlant amb amics seus i posant la seva música. Crec que ens va anar prou bé, si considerem que no havíem fet mai un programa de ràdio. Penjarem tots els programes dels dijous en el nou blog que hem creat i que és:

http://jazzclubdenit.blogspot.com/

Miquel Tuset.

PREU ENTRADES ANNA LUNA QUINTET 26-09-09 a les 22h a LA SALA XICA

Hola de nou: volem aclarir quelcom relacionat amb el cost de les entrades. Hem pensat que, considerant la situació de crisi que vivim tots plegats, convé doncs facilitar les coses a tothom. Els que vulguin ser amics col·laboradors i ens ajudin amb la quota que vam decidir en reunió, i que és de 30€ per mitja temporada (setembre-febrer), si col·laboren no hauran de pagar els 8€ de l'entrada. Això sí, en aquest cas només entrarà sense pagar un membre de la mateixa família. Els altres membres de la mateixa família hauran de pagar només els 8€, preu d'amic col·laborador. Per la resta dels amics, el preu és el mateix que havíem dit de 10€. Ja vam comentar que, malauradament, hauria de ser sense consumició, degut al cost del concert. Gràcies i fins dissabte. Miquel Tuset.

PROGRAMACIÓ PREVISTA

Hola a totes i a tots: estem a punt de tornar-nos a trobar el proper dissabte, això esperem si més no. Ara però us volem informar del que tenim previst per aquests dos propers mesos. :

El dijous dia 15 d'octubre tindrem una Jam amb el D.J. Foster & friends a la Cuina d'en Toni on farem el "sopar concert".
Per motius diversos, aquest sopar concert serà el darrer que es farà a la Cuina d'en Toni. Per què tothom qui vingui pugui sopar i seure a taula convindrà fer la reserva al telèfon 93 656 34 60. El preu del sopar-concert serà de 20€ tot inclòs; sopar (dos primers i dos segons), primera veguda i entrada concert.
Per parlar de la formació hem de dir que el D.J. Foster toca el contrabaix, el Voro Garcia la trompeta, el Jaume Llombart la guitarra elèctrica i el Jo Krause la bateria.

El D.J. Foster i amics viuen a Begues on hi ha una comunitat de músics de molt nivell vivint allí, com per exemple en Jordi Rossy. Mirarem que el Jordi vingui algun dijous, ja que ell és un dels millors músics d'aquest país, amb instruments tant diversos com la trompeta, el piano i la bateria. Tots ells, els músics, sembla que han abandonat el soroll i disbauxa de la gran ciutat per gaudir de la pau i tranquil·litat d'un lloc com Begues. Segur que ho passarem força bé. El sopar començarà cap a les 21h i fins les 22h que és quan començarà el concert-jam. Primer tocarà el quartet uns quants temes, per després incorporar-se la resta de músics, també de Begues, o els que es vulguin incorporar que hi hagi al local per així poder començar la Jam.

El divendres 23 d'octubre tenim actuació a la Sala Xica on el Miquel Talavera Trio ens farà un concert-jam de Blues. Començarem a les 22h i el concert tindrà aquest perfil: el trio del Miquel tocaran una bona estona sols interpretant temes de Blues. Farem una mitja part i després s'incorporaran els músics que hi hagi a la sala per començar la Jam de Blues. Aquest serà el primer concert que farem de Blues, i tot i la diferència existent amb el Jazz, que tampoc no és massa, us hi esperem a tots per gaudir d'una nit amb una mica més de ritme. Parlar del Miquel Talavera és parlar d'un dels millors guitarristes de Blues que tenim a casa nostra. En Miquel és també professor de guitarra elèctrica a l'Escola de Música Sant Vicenç on hi treballa també, com a professor de bateria el Miquel Ballester, company en el seu trio de Blues. El Miquel Talavera ha col·laborat amb músics d'altíssim nivell com són la Big Mama, cantant de Blues, amb en Joan Pau Comelles, un dels millors armonicistes d'Europa, etc... En Miquel lidera diverses formacions totes d'un gran nivell. La que potser és més coneguda és la del "Sultans of swing" on versiona o quasi recrea temes dels Dire Straits. En l'altre formació on comparteix lideratge amb diversos professors de l'Escola de Música Sant Vicenç, toquen temes més acústics; temes més a prop del Country-Blues, si no m'equivoco. En fi, un músic complet i excel·lent guitarrista. A més a més del Miquel Ballester en el trio hi ha una jova promesa del baix elèctric. Un noi, que per la seva joventut ja toca el baix elèctric com tot un professional experimentat. Segur que en sentirem a parlar. Es diu Miki Santamaria.

El dijous 5 de novembre tenim un altre "sopar-fred concert" a la Sala Xica amb un grup de Jazz vingut del veí país anomenat França. Ells s'han posat en contacte amb nosaltres a través del urbaanjazz. El grup es diu AZZANGO i si us hi fixeu bé, li manca la J de Jazz i la T de Tango. O sigui que fan, com ja heu endevinat, Jazz-Tango. Són un quartet on a més a més de la secció rítmica bàsica, piano baix i bateria, ells hi incorporen un acordió. Aquest és l'instrument solista i el que ens recordarà temes de Jazz amb sabor a Buenos Aires. Això s'ho va inventar un gran músic argentí anomenat Astor Piazzola, gran acordionista i bandoneonista. El grup que us presentem "baixa" de França en motiu d'unes actuacions contractades a dos llocs de gran prestigi. El primer lloc és el Festival de Jazz de Girona i l'altre és la Jazz Cava de Terrassa, a més a més d'altres actuacions que faran en diverses poblacions del nostre país, com és ara la que faran aquí, a Sant Vicenç dels Horts. Us en donarem més detalls en dates més properes al concert. En aquest cas el sopar haurà de ser a base d'entrepans per fer-ho més flexible i fàcil per a tothom i es podran prendre mentre dura el concert, si es vol. El preu serà de 15€ tot inclòs. L'entrepà, la primera veguda i l'entrada del concert.

Doncs res més, desitjar-vos felicitat pròpia i propera i puguer-nos veure a cada concert. Miquel Tuset.

SOCIS/SOCIOS DE HONOR DEL CLUB

ENTREGA DE LOS DIPLOMAS DE SOCIOS DE HONOR DEL CLUB DE JAZZ

El próximo día 26 de Septiembre, en el transcurso del Concierto de Anna Luna Quintet " Fly me to la Luna ", en la Sala Xica de la Vicentina, la cantante Anna Luna, hará entrega de los Diplomas de Socios de Honor del Club a los familiares de los señores Jaume Capará Cardús y Climent Tuset Capdevila.

Joaquin Rabassa.

ENTREGA DELS GUARDONS DE SOCIS D'HONOR DEL CLUB DE JAZZ

El proper dia 26 de setembre, i durant l'actuació de l'Anna Luna Quintet "Fly me to la Luna" a la Sala Xica de la Vicentina, la mateixa cantant Anna Luna farà entrega del guardons de Socis d'Honor del Club de Jazz als familiars dels señors Jaume Caparà Cardús i de Climent Tuset Capdevila. Miquel Tuset.

UN ALTRE DIUMENGE DE JAZZ A GRÀCIA

Hola de nou: Avui hem tornat a la plaça de la Vila de Gràcia en motiu del Festival l'Hora del Jazz Memorial Tete Montoliu. Hem gaudit d'un migdia esplèndid, tot i que després ha començat a ploure una mica. Avui anàvem a escoltar a dos grups amb estils i maneres diferents. Hem pogut sentir a la Carme Canela cantant temes del Jordi Matas i els Folkincats que traslladen el folklore català al ritme del Jazz. Dues propostes agosarades, fora dels estils o grups de Jazz "estàndards" però amb una qualitat indiscutible. A la Carme ja la coneixem des de fa molt temps, i ja sabem que és una de les pioneres en això de cantar Jazz, en permís de la Núria Feliu i la Elia Fleta, es clar. Darrerament estem escoltant moltes cantants de Jazz catalanes, totes elles de molta qualitat i ja hem dit aquí que és molt difícil comparar (quina cosa més lletxa oi?) dues veus, però quan has d'explicar, si vols, el que has vist i escoltat, alguna cosa has de dir. Doncs jo diré de la Carme el que tothom ja sap, sobretot els seus companys músics, que és una de les veus catalanes de Jazz més "boniques" i més afinades del nostre país. Bonica per tendra, melosa, càlida, etc.. una veu molt maca, vaja. Tot això ja ho sabíem però el que no sabíem és la manera com s'adapta a qualsevol estil i temàtica. La d'avui n'era una de molt personal, la del Jordi Matas, ja que totes les composicions son d'ell, i per tant, d'ell son els sentiments que la seva música transmet. Tot i això, que potser no és del tot cert, la Carme quan canta ho fa amb un sentiment que es traspua a través de la seva expressió corporal completa, seria i profunda també. És una professional com la copa d'un pi (en català també?). Jo l'havia conegut fa una pila d'anys, cap a finals del 70, quan encara estava en els seus inicis, i "goita ara" i ja fa molt temps; és a dalt de tot, i que així continuï. La resta del grup era en Jordi Matas a la guitarra i composicions, en David Xirgu a la bateria, i l'Albert Sanz a l'orgue. Ells han acompanyat a la veu d'una manera magnífica, amb suavitat, elegància i musicalitat. A destacar les composicions del Jordi Matas, musicalment parlant i també com a lletrista. El tema que m'ha sorprès més, pel que fa a la lletra, ha estat un que feia referència a la vida i d'aquesta manera ho plantejava. Deia quelcom com això: Mira, mira, no tinguis por que la vida és dels valents...etc..Sempre dic el mateix, però farem el calgui per què vinguin.

carmecanela.com

L'altre grup, els Folkincats, és una formació de quatre músics de molt nivell i que fan el que ja hem dit abans, traslladen el folk català al Jazz. El grup està format pel David Salleras al saxo soprà, l'Oriol Saña al violí, l'Albert Bello a la guitarra i l'Oriol González al contrabaix. És una formació que, pels instruments utilitzats i parlant de Jazz doncs ja et penses que pot anar per l'ona de Django i Grapelli. Més o menys crec que podría ser així, tot i que no en cada tema. El violí de l'Oriol ha sonat fantàstic; clar i net, ràpid i lent, però sempre afinat, segons les meves orelles es clar, amb una elegància natural, l'Oriol, ens ha demostrat que potser és un dels millors violinistes de Jazz de casa nostra. El David saxofonista, ha deixat entreveure en algun solo la seva qualitat, que és molta. Tothom diu que el soprà és un instrument molt difícil de tocar-lo afinat, ja que en les notes agudes es dispara i desafina, això però segons qui el toca. Amb ell això no li ha passat, i segur que a la majoria de músics no els hi passa, considerant la seva qualitat. L'Albert ha acompanyat en segon pla al grup però ha estat sempre molt segur i net en el parell de solos que ha fet. Sembla que l'alma mater del grup, ideològicament parlant, és l'Oriol contrabaixista, si més no, això m'ha semblat a mi. Ell ha fet tots els parlaments introductoris dels temes que han tocat, i també ha presentat als seus companys. S'ha de dir, que no sempre qui parla és l'alma mater, entesos? De vegades les almes maters son compartides, oi J? A mi m'ha semblat que l'Oriol s'ha equivocat presentant el tema de La Dama d'Aragó. No diré res més, ja que després tot se sap. Com a contrabaixista és prou solvent i com a arrenjador, que això no sé qui ho és, potser ell també, doncs força bé. Han barrejat un trosset del CJam del Duke en mig d'un dels temes interpretats, que això sempre està força bé.

www.folkincats.com

Miquel Tuset.

Chet Baker ( Perdámonos )

Let´s get lost, la película sobre la vida de Chet Baker, realizada por Bruce Weber, se estrenará el próximo viernes en España, 20 años después de que fuese candidata al Oscar al mejor documental.

Tirar a la basura, o donde haya que tirar, las poco románticas pastillas de Viagra; preparar una cena a la luz de unas velas con tú pareja, que siempre ayudan y acompañan; y dejarse llevar por su música y su voz, es el mejor homenaje que podemos rendirle. Joaquin Rabassa

http://www.youtube.com/watch?v=Q0ZBaZoBCaA

http://www.youtube.com/watch?v=nB1Lr6HBbu0

http://www.youtube.com/watch?v=_PfUZcsKJqo

http://www.youtube.com/watch?v=KmUxvAnqbTk

¡ Vanidad de vanidades !

En un libro sobre la historia del jazz moderno, publicado en el año 1993, en el apartado dedicado a la causa social y efecto musical, el historiador Frank Tirro, concluye: podemos afirmar con bastante seguridad que la música está divorciada de las realidades de la existencia cotidiana, pues se trata de una abstracción guiada por sus propias reglas, modelada por sus propios creadores y tan sólo comprendida por los miembros de la sociedad iniciados en su misterio.

La percepción musical del mundo está condicionada por el clima intelectual y espiritual del momento, que a su vez encuentra reflejo en el estilo.... (Beekman J. Cannon).

¿ Quién de los dos tiene razón ?

El señor Tirro parece estar defendiendo a aquellos músicos de jazz que en una determinada época tocaban de espaldas al público por que decían sentirse incomprendidos. ¿ Que sería de los músicos sin el público ?

Manos mal que toda aquello ha pasado a la historia. O no.

Hoy en día los músicos prefieren tocar de frente, como no podía ser de otra forma, dando la cara, pero a su ".... bola", es decir, condicionados por el clima intelectual y espiritual general de la época, y convencidos como están de que su mundo interior, expresado a través de su música, interesa a alguien.

¡Vanidad de vanidades !

....hay mundos interiores que sería mejor no conocer

Joaquin Rabassa

"SHARK" o el TOM JOHNSON QUINTET AL JAMBOREE

Hola aficionats al Jazz: Vam anar a veure el grup "Shark" que és una formació liderada pel Tom Johnson i formada per la Giulia Valle al contrabaix, Martí Serra al saxo tenor, Guim Garcia-Balasch al saxo alt, el Tom al trombó i de bateria, Ramón Rabinad. Què fantàstic va ser; realment és difícil d'expressar el munt d'impressions, sensacions i sons que et venen al cap quan escoltes música, però música com la que vam escoltar ahir, doncs encara ho és més. Van tocar una espècie de suite de jazz-groove composada pel Tom, d'una gran bellesa lírica i melòdica, d'una dificultat harmònica considerable, si tenim en compte qui ho escolta i no qui ho interpreta, i amb un ritme funky molt sincopat, de vegades molt difícil de seguir. Uns solos brutals dels dos saxos i més lírics els del trombó. En Guim va fer diversos solos rapidíssims tipus Bop, mentre que els del Martí van ser més melòdics, tot i que també algun sonava a Coltrane, Shorter, i a Serra. La Giulia és una contrabaixista extraordinària, d'una gran personalitat i que transmet concentració permanentment. També va fer el seu solo, el qual ens va captivar, encara que no sé si va ser ell o ella, no ho sé, o si? El Ramon va mantenir la màquina del ritme sempre mirant-se els papers, amb uns redobles suaus, plats i bombo a les entrades i sortides dels infinits canvis dins la partitura, tocant el "charles" i la caixa constantment i de manera sincopada i d'una dificultat extrema. El Tom, compositor de tot el que va sonar ahir que estava escrit, va fer també les seves improvisacions. El trombó de vares deu costar d'allò més el bellugar-la, la vara. Els sons del trombó son suaus, tot i que de vegades sonen estripats també. Ell el va fer sonar més aviat suau i melós. El Tom però, a més a més, te una simpatia i unes maneres totalment desinhibides, podríem dir a l'americana, que les transmet també dalt l'escenari. Ell es comunica amb naturalitat i simpatia amb els seus companys i també ho fa amb el públic, fins i tot amb humor i alegria; és clar, l'alegria de la persona que veu que el resultat de tant esforç per millorar professionalment i personalment ha quallat i s'ha consolidat i ara ja no queda res més que gaudir interpretant i comunicant-ho al públic. Als companys del Tom els vam veure de la mateixa manera, gaudint, rient, ballant, finalment vivint aquell moment màgic. Crec que això passa en no gaires professions, aquesta n'és una d'elles i a la majoria dels músics que toquen dalt d'un escenari els hi passa. Quina sort que tenen. La resta dels mortals gaudim amb ells quan ells ens ho transmeten, que sol ser quasi sempre. No va ser una nit d'estàndards de Jazz, va ser una nit de Jazz com el que feien The Jazz Compossers Orchestra, i d'altres investigadors d'harmonies "diferents", si se'm permet aquesta comparació. Quan cadascun del músics, en majúscules, van executar el seu solo vam sentir Jazz de debò i del bo. Crec que ha estat un dels millors "concerts" que hem sentit darrerament. Miquel Tuset.

www.tomjohnson.eu/proba1.html

VAM ANAR A LA INAUGURACIÓ DEL FESTIVAL L'HORA DEL JAZZ MEMORIAL TETE MONTOLIU

Doncs sí, allà vam ser, a ple sol i davant de l'ajuntament de la Vila de Gràcia. Un dia espléndid per començar aquest 19é Festival l'Hora del Jazz. Abans d'escoltar cap nota vam sentir el parlament del President de l'Associació de Músics de Jazz i de Música Moderna, en Max Suñé. Ell porta fent música tota la seva vida, que ja és una mica llarga, i que devia començar a fer-la a finals dels anys seixanta. Va formar part de Iceberg per només parlar d'una de les moltes formacions en les quals va participar. En Max va començar fent Rock, per després passar al Blues i per arribar al Jazz, una seqüència bastant lògica per cert, almenys en aquells tèrbols anys. Ell, amb el posat seriós de músic i home respectable, va explicar a tothom com encara li costa a la gent entendre que un músic de Jazz no és res més que una persona, tant respectable com qualsevol altra, que intenta guanyar-se la vida amb una professió tant digne com qualsevol altra. Qui dels músics de Jazz ha fet que aquesta professió comencès a veure's com a respectable i respectada a casa nostra ha estat ni més ni menys que en Tete Montoliu. En Max va retre-li l'homenatge que es mereix, i que per això des de ja fa uns 11 anys aquest Festival l'hora del Jazz va començar a dir-se també Memorial Tete Montoliu. Dit això va donar pas a la formació encarregada d'inaugurar aquest Festival liderada per un dels músics joves, 22 anys, amb més talent i projecció de l'àmbit musical actual, en Gabriel Amargant Quartet. Aquest quartet que vam veure va ser de luxe; al contrabaix en Rai Ferrer, a la bateria Ramón Angel, al piano Joan Díaz, i en Biel als saxos tenor i soprà. En Biel ens va presentar el treball que estaven a punt de realitzar, i que va girar al voltant dels temes del seu primer treball discogràfic First Station. Aquest disc el podeu trobar al web de l'editorial Fresh Sounds que és www.freshsoundrecords.com Van tocar diversos temes del disc a més d'un tema de John Coltrane. Una de les peces comença com una balada per continuar després amb més força rítmica; el títol és prou suggerent i enternidor: "I remember Iaia" m'en recordo de la iaia. En Biel i el Joan Díaz estaran junts aquest dimarts al Jamboree tocant balades del John Coltrane; hi mirarem d'anar. Per continuar amb la vetllada i després de finalitzar el seu concert el Gabriel Amargant Quartet es va presentar en Víctor Bocanegra. Ell és un pianista, compositor, cantant i lletrista no ben bé de Jazz però sí de Música Moderna. Es va presentar amb una formació de trio, tot i que va començar sol, i van tocar una sèrie de temes amb uns textos compromesos i de vegades amb un ritme que prou es podia catalogar dins del Jazz. Un migdia magnífic de Música Moderna i Jazz per inaugurar aquest Festival Memorial Tete Montoliu. Miquel Tuset.

EL SEGLE DEL JAZZ AL CCCB

Hola a totes i a tots: des del 22 de juliol i fins el 18 d'octubre podeu veure la exposició que ha preparat el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB, sobre el món del Jazz i que es diu El Segle del Jazz. Una novetat és que es pot seguir l'exposició "online" tot i que segur que la gaudireu molt més si hi aneu. Miquel Tuset.

http://www.cccb.org/ca/exposicio-el_segle_del_jazz-25706

UN NOU PROGRAMA DE RÀDIO DE JAZZ i BLUES a R.S.V.

Català : Hola a tothom de nou! Les coses passen de vegades d'una manera molt ràpida, i això ens ha passat tant en la consecució del Club de Jazz La Vicentina com ara també en la inauguració d'aquest nou programa de Jazz i Blues a R.S.V. dial 90.2 MHz i que farem, qui ho hauria de fer sinó..., doncs els dos amics que un dia.....Aquest programa el farem els dijous de 22h a 23h, es dirà Jazz Club de Nit, i el començarem el 24 de setembre. Aquest dia li farem un homenatge al millor pianista de Jazz que hi ha hagut mai al nostre país i potser fins i tot a Europa, en Tete Montoliu.Tindrem una hora per parlar d'ell, posar la seva música i potser alguna sorpresa més. És un honor per a nosaltres compartir aquest mes de setembre amb el Festival l'Hora del Jazz memorial Tete Montoliu fent-li també el nostre homenatge. Us esperem a l'altre cantó de les ones; també ens agradaria que ens comentéssiu les vostres opinions sobre la música que anirem posant. Podeu escriure les vostres opinions en aquest mateix blog. Fins molt aviat. Miquel Tuset.

nota: també el podeu escoltar per internet a:

http://www.radiosvh.info/index.php?option=com_content&task=view&id=36&Itemid=56

Castellano : ¡Hola a todos de nuevo! Las cosas pasan a veces de una forma muy rápida, y esto nos ha pasado tanto en la consecución del Club de Jazz La Vicentina como ahora también con la inauguración del nuevo programa de Jazz y Blus en Radio Sant Vicenç, dial 90.2 MHz, y que haremos, quién lo tenia que hacer sino....,pues los dos amigos que un día....Este programas estará en antena todos los jueves de 22 a 23 horas, se llamará Jazz Club de Nit, y empezará a emitirse el próximo día 24 de Septiembre. Este día haremos un homenaje al mejor pianista de jazz de todos los tiempos en nuestro país, y puede incluso que de Europa. Dispondremos de una hora para hablar de él, escuchar su música, y puede que alguna sorpresa más. Es un honor para nosotros compartir este mes de Septiembre con el Festival l'Hora del Jazz memorial Tete Montoliu, rindiéndole también un homenaje. Os esperamos al otro lado de las ondas; también nos gustaría que nos hicierais llegar vuestros comentarios sobre la música que vayamos programando. Podéis escribir vuestras opiniones en este blog. Hasta pronto. Joaquin Rabassa.

nota : también se podrá escuchar por Internet en:

http://www.radiosvh.info/index.php?option=com_content&task=view&id=36&Itemid=56

EL 26 DE SETEMBRE L'ANNA LUNA QUINTET

Català : Com que ja ens hi acostem potser convé recordar-vos la bona notícia del concert de jazz que ens farà el quintet de l'Anna Luna el proper dissabte 26 de setembre a partir de les 10h del vespre a la Sala Xica. El quintet està format per el Roberto Faenzi a la bateria, en "Curro" Gálvez al contrabaix, ja amic nostre, en Jaume Vilaseca al piano, i com a saxos diversos en Víctor de Diego. L'Anna hi aporta la seva magnífica personalitat, presència i veu a l'escenari. El preu de l'entrada serà de 8€ pels amics col·laboradors del club i de 10€ per la resta dels amics, i sense consumició. Els amics col·laboradors que vulguin fer la seva aportació de 30€ convindria que vinguéssin més d'hora per evitar pèrdues de temps. Per conèixer millor el quintet de l'Anna, podeu anar als enllaços d'interès de cadascun dels músics. Fins aviat. Miquel Tuset.

Castellano : Como ya nos estamos acercando, valdría la pena recordaros la buena noticia del concierto de jazz que nos ofrecerán el quinteto de Anna Luna el próximo día 26 de Septiembre a partir de las 10h. de la noche en la Sala Xica. El quinteto estará formado por Roberto Faenzi a la bateria, Curro Gálvez al contrabajo, Jaume Vilaseca al piano, y en saxos diversos Victor Diego. Anna Luna aportará su magnifica personalidad, presencia y voz en el escenario.

El precio de la entrada será de 8€ para los amigos colaboradores del club y de 10€ para el resto de amigos, sin comsumición. Los amigos colaboradores que quieran hacer su aportación de 30€ convendría que vinieran media hora antes a los efectos de evitar pérdidas de tiempo. Para conocer mejor el Quinteto de Anna Luna, podeís ir a los enlaces de interes de cada uno de los músicos. Hasta pronto. Joaquin Rabassa.

COMENÇA EL 19e FESTIVAL L'HORA DEL JAZZ, MEMORIAL TETE MONTOLIU

19é festival l’hora del jazz memorial Tete Montoliu del mes de setembre

Programació diürna

Vila de Gràcia : Plaça de la Vila de Gràcia:

diumenge 6 a les 12h : Gabriel Amargant Quartet
diumenge 6 a les 13h : Víctor Bocanegra
diumenge 13 a les 12h : Carme Canela canta a Jordi Matas
diumenge 13 a les 13h : Folkincats
diumenge 20 a les 12h : Ivó Oller Quintet
diumenge 20 a les 13h : Xavier Casellas Quintet

Vilafranca del Penedès : Plaça Sant Joan:
diumenge 27 a les 12h : Marina Albero Albert Bover duo
diumenge 27 a les 13h : Tania Schilinski i Jaume Vilaseca Quartet

Programació nocturna a Barcelona
Jamboree:
dijous 10 a les 21h i 23h : Tom Johnson’s Shark

Heliogàbal:
dimarts 15 a les 22h : Celeste Alias Trio

Centre cívic can déu:
dijous 17 a les 21h : Xavier Monge i Carme Canela

23 robadors:
dijous 24 a les 21h 30m : Xavier Dotras Trio

Sala Monasterio:
dissabte 26 a les 23h : David Giorcelli boogie two

MARATHON JAZZ al CCCB: Dissabte 19 de setembre a partir de les 18h. Què és el Jazz? per respondre a aquesta pregunta cal entendre-ho d’una manera àmplia, com una música on tenen cabuda influències molt diverses. El jazz català sempre ha sabut fusionar-se amb altres cultures i estils musicals sense deixar indiferent a ningú. Ara ho podreu comprovar vosaltres mateixos. Amb motiu del 20è aniversari de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) i en el marc de l’exposició 'El segle del Jazz' al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB ), el BCNmp7 es convertirà en una marató musical, on els diversos grups participants mostraran l’evolució d’aquest corrent artístic al nostre país, acabant amb l’expressió més genuïna del jazz, la jam session amb què acabarà aquesta gran festa.

TEMPORADA DE JAZZ DE SETEMBRE A JULIOL

Carnet abonament temporada 2009-2010 ( setembre/febrer )

Comencem doncs la temporada del Jazz Club La Vicentina aquest setembre amb l'actuació de l'Anna Luna Quintet a la Sala Xica, i continuarem amb l'actuació i jam a càrrec del trio de Blues-Jazz del Miquel Talavera que es farà també a la Sala Xica el divendres 23 d'octubre a les 22h. Aquesta nostra primera temporada de programacions i, si tot va prou bé també les succesives temporades, començaran el setembre i acabaran el juliol de l'any següent. Tot i que parlem de temporada, hem pensat que en el moment de col·laborar es faci considerant només mitja temporada que aniria, la primera del setembre al febrer, i l'altra del març al juliol, deixant l'agost com a mes inactiu. Una altra millora està relacionada en convertir aquesta col·laboració en familiar. O sigui que si un membre d'una família es fa amic col·laborador, tota la resta de família directa també tindrà els mateixos avantatges. Els amics que vulguin col·laborar en el Club de Jazz ho podran fer ja aquest primer concert o en el pròxim aportant 30€. De fet, ho podran fer mentre duri la mitja temporada, tot i que convé per a tothom que es faci en començar-la. Els amics col·laboradors tindran uns avantatges que aniran des d'una reducció en el cost de l'entrada fins a poder gaudir d'un concert de Jazz gratuït a l'any. Tot això dependrà de diversos factors tals com són, el nombre d'amics col·laboradors, el nombre d'amics que hagin assistit als concerts, etc...Aquesta ha estat una mena de solució Salomònica per no embolicar a ningú en muntar una ONG de Jazz. Miquel Tuset.